En una conversa d'aquestes de sobretaula del dia de Sant Esteve, va sortir el tema de Catalunya i to el què està passant darrerament. Comentaven: "Ai, a veure si ens fem independents...!" A un servidor, que porta força anys pensant igual sobre la independència (ho dic amb tota la humilitat del món, sense cap altre interès), li fa certa gràcia que ara tanta gent s'estigui apuntant al carro, que s'estigui sortint de l'armari. Ep, que consti que això també és molt necessari, perquè si no som la majoria, no farem res de res...
Però la meva reflexió va per una altra banda. I és que, quan comencin els atacs reals contra nosaltres (fins ara, són pessigolles, el què ens estan fent), quan deixin anar escombraries sobre nostre, quan ens facin la vida impossible de debò... llavors, què passarà amb els independentistes de nova fornada? Aguantaran? Seguiran convençuts? Restaran ferms en les seves idees i arribaran fins el final? O potser amagaran el cap sota l'ala? No crec que haguem d'esperar el 2014 per saber la resposta...
El passat dia 2 vam tenir una mostra de la incoherència catalana, que és el què em fa patir més sobre aquest assumpte. En el tradicional partit de pa sucat amb oli de la selecció catalana de futbol, es va homenatjar a en Sergio González, que feia de capità, com el jugador que més partits havia realitzat amb Catalunya. Tota aquesta gent que aplaudia... sabien qui és aquest senyor? Aquest home diu que el català no és una llengua, sinó un dialecte. És un espanyolista declarat! El què calia fer era xiular i escridassar, o si volem ser més educats ("Sou vosaltres qui heu fet del silenci paraula"), demostrar una indiferència total, ni crits ni aplaudiments, com si no existís.Això és el què em fa por. Que els catalans i catalanes no entenguem què està en joc i que hem d'estar les 24 hores del dia lluitant per aquesta idea. Si ens n'oblidem, ni que sigui durant un minut, el nostre desig de llibertat queda totalment desprestigiat.
Bon any nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada