NYAM NYAM

Nyam, nyam, bon profit! De vegades ens hem de menjar les nostres pròpies paraules. Li passa a tothom, i a mi també. Avui me n'he de menjar, però una miqueta.

L'últim dia, parlava a SENSE SORPRESES i reivindicava el fet que els mestres no som els instigadors d'aquest consum de TIC a nivell lúdic per part dels nens i nenes. Bé, puntualitzarem: no som els principals instigadors, però no estem lliures de culpa (per sort, no tots).
Explico la situació: audició al Palau de la Música Catalana. Portem els alumnes a veure l'espectacle "Cobla 2.0". La sala, plena de nens i nenes amb els seus mestres. Estan a punt de començar. Se sent l'avís habitual: "No està permès de fer fotografies, gravar... apagueu els mòbils... bla bla bla". La meva sorpresa és majúscula quan en plena actuació de la cobla, més d'una mestra, treu el mòbil, la càmera, i au, a fer fotos als nens, als músics, etc.
Primera reflexió: què aprenen els nens sobre el respecte a les normes establertes en un espectacle? Quin model!
Quan s'acaba el concert, anem sortint tots del Palau i, quan encara érem a les escales, una altra mestra agafant l'Iphone i a tocar la pantalla, cap a aquí, cap allà... De veritat... cal? No pot esperar? Els nens i nenes han de veure que els adults no poden viure sense estar connectats? Està comprovadíssim que això crea addicció. Els mestres n'hauríem de ser tots exemple.