No he dedica massa escrits per parlar de la corrupció política i la crisi general en la què estem immersos. Crec que se'n parla tant, al carrer , als mitjans de comunicació... que no sé, se'm fa feixuc dedicar aquí ni una sola ratlla. Abans parlo de temes més banals que d'aquest, i em quedo tan ample.
Avui faig una excepció. Per què? Ha passat alguna cosa nova? Algun escàndol més? No, senzillament vull dir ben alt que n'estic ben tip de tot plegat. I apart de la ràbia que em provoca aquesta situació, centrant-me en els polítics corruptes, no aconsegueixo entendre perquè no pleguen (il·lús de mi).
Com pot ser que els d'un partit que està emmerdat fins el coll, critiqui als d'un altre? Com pot ser que els del PSC vulguin que l'Oriol Pujol dimiteixi (clar), però tornen a posar al seu càrrec d'alcalde al Manel Bustos? I la Sánchez Camacho criticant-los a tots dos quan té la merda dins de casa. I en Mas dient que se'n fi del Crespo i avui veiem les fotos d'aquest dins l'helicòpter de luxe del mafiós rus?
I es queden tan amples! No només no pleguen els directament implicats, sinó que segueixen treballant al seus llocs! I no passa res! Se'ns en foten a la cara!
Fa temps que penso que l'única solució la té el poble de debò. Si no, només cal recordar el París de 1789 (sense guillotines, però, que encara prendrem mal...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada