VENI, VIDI, VICTUS

Finalment aquest dilluns vaig acabar Victus, el llibre de l'Albert Sánchez Piñol que ens explica la guerra de successió des del punt de vista d'un personatge que tingué un paper secundari. És un llibre contundent, llarg, però ben documentat i que explica amb força claredat i amb un estil més propi dels temps que corren que no pas del segle XVIII.

En un principi em pensava que estava molt centrat en l'onze de setembre, i en canvi, segueix la vida d'aquest personatge, Martí Zuviría, des de molt abans d'aquests fets tan coneguts, amb l'objectiu d'explicar com es va arribar a aquella situació tan tràgica i que acabà encar més tràgicament. D'aquesta manera, el drama humà que es va viure queda una mica diluït per explicar els esdeveniments.
El protagonista, aquest Martí de Zuviría, és un anti-heroi. Canvia de bàndol en alguns moments (amb els seus motius, tampoc cal explicar massa), però ens és presentat una mica com una persona amb uns valors poc humans i això fa que costi de viure en primera persona les seves desventures, ja que no t'acabes d'identificar mai amb ell. Però segurament l'autor també busca això, per tal de no mostrar una certa tendència a cap bàndol en concret, ja que es mostren les virtuts i els deshonors, tant de francesos i espanyols com de catalans.
I és que l'actitud de molts catalans de carrer i dels que estan en el poder no és res de nou, sinó que ja fa segles que el català és una persona de doble moral i amb uns ideals que depenen molt del benestar propi.