Des de fa un temps, les meves visites al cinema s'han vist raonable i indiscutiblement minvades, de manera que quan es presenta l'oportunitat, cal ser selectiu i anar a pel·lícula segura. I no, no m'he equivocat anant a veure Les Misérables.Punt i apart: clar que , als preus que estan les entrades, no sé si els cinemes duraran molt.. I no sé en què es gasten els diners recaptats... en personal, segur que no, perquè a l'Heron City ja no hi ha taquilles, només caixers... quina tel·la!
Tornant a la pel·lícula... res, que molt bé. Llarga, sí, però clar, és que tampoc hi ha altre remei... Quina escena elimines? Quina cançó et menges? És impossible, totes són grandioses i imprescindibles! Alguna cosa deu tenir, si dos mesos després de l'estrena encara es pot anar a veure (això també és destacable...) Molt bé tots en el seu paper, i menció especial a l'Anne Hathaway. Només surt mitja hora, però quan hi és, omple la pantalla i se la menja en patates. No descartem l'Òscar per ella demà al la nit...
Així que bona pel·lícula. I he pogut veure uns Miserables diferents dels que surten a cada telenotícies ben encorbatats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada