LECTURA OBLIGADA

Un cel de plom. Aquest llibre de la Carme Martí explica de forma novel·lada la vida de la Neus Català, una de les dones que s'exilià durant la Guerra Civil i que a França seguí lluitant contra el feixisme, fet que la va portar fins als camps d'extermini nazis.
Aviat farà 98 anys, i la seva vida, com moltes d'altres hauria de ser coneguda per tothom. Tota la vivència que patí a Alemanya és de gran cruesa, però és la veritat. A mesura que vas llegint, et passen pel cap moltes sensacions, i és clar, la gran pregunta: "Com pot ser que això passés de veritat?" No entenc com el seu odi els va fer arribar a aquells extrems, i no, no s'ha d'oblidar, i no s'ha de perdonar.
Provoca esgarrifances pensar que encara ara hi ha persones que actuen com aquells monstres o que pensen igual que ells; que estan amagats, disfressats darrera personalitats quotidianes, esperant a posar en pràctica la seva veritable essència animal. No, no es pot oblidar i no es pot perdonar.
En dic "lectura obligada"- I és que a les ESO's i Batxillerats fan llegir als alumnes llibres que els mestres creuen interessants. Penso que aquest hauria de ser un d'ells. No, a l'àrea de llengua, clar, sinó a la d'història, o a la de tutoria... Per què només es poden llegir llibres marcats en les àrees lingüístiques? Com si no hi hagessin coses interessants a aprendre o a debatre en altres àrees. Els joves d'avui en dia, han de saber què va passar, han de viure-ho ni que sigui a través d'un llibre. Si no, oblidaran. I no es pot oblidar i no es pot perdonar.