NO ENS PODEM RENDIR

El bombardeig ja és constant. Si no són missatges des de Madrid anunciant la fi del somni independentista (un periodista comentava que ja fa un parell d'anys que ho diuen...), som nosaltres mateixos qui ens autoflagelem. I aquí és on hi ha l'amenaça.
Ja fa un any, a la prèvia de la Festa Major de l'any passat, en Joel Joan comentava que la gent es desanimarà si no s'avança, que la gent deixarà de mobilitzar-se, que es cansarà... i quedarem els que ja hi érem abans. Potser no estem tan malament com això, però déu n'hi do, anem pel camí. Els neo-independentistes, no ho seran tota la vida, i mentre que els anuncis i amenaces des d'Espanya són com  píndoles de re-activació, les notícies que apareixen als medis catalans sobre la nostra desencertada classe política, tenen l'efecte contrari. És igual si són certes o no, la clau és que l'objectiu és destrempar el moviment. Aquesta ombra de la possible no celebració de la consulta del 9N és una espasa que ca a sobre de molta gent, que es desencanta i ho deixa estar.
No podem oblidar que si estem on estem, és gràcies a la gent del carrer, que ha forçat als polítics a avançar en aquest camí. Però ells han d'esta a l'alçada i seguir endavant. Un altre periodista deia en un missatge humorístic: "Catalunya declara la independència, si el Tribunal Constitucional està d'acord." Ha arribat un punt en què no podem dependre d'aquestes històries, cal tirar pel dret, perquè és ara o mai. I aplaçar la consulta no és el camí, a no ser que hi hagi un daltabaix considerable el mateix dia (declaració unilateral, per exemple...)
Alguns diran: "És que Europa l'hem de tenir al costat, han de veure que ho fem bé, etc." A veure, si Europa no ha fet res quan el conflicte ha estat violent (Balcans, Ucraïna, etc...), amb nosaltres ni es fixaran!
No ens podem rendir, i el primer pas és aconseguir fer la V de victòria (votar, visca, el què vulguis) com cal, per deixar clar, no a Europa, ni al món, sinó als nostres governants que això va de veritat, i que tirin endavant.