V A GRÀCIA (DE LLUNY)

El passat 19 d'agost va tenir lloc a la plaça Joanic, dins de les festes de Gràcia, un seguit d'actes organitzats per la territorial gracienca de l'ANC. Un dels moments culminants era la realització d'una V aprofitant els carrers Escorial i Pi i Margall. Si l'any passat es va assajar la cadena humana, aquest any tocava provar la V.
I també com l'any passat, m'hi vaig presentar com a voluntari per tal d'ajudar en el què humilment pogués. La coneixença amb un dels organitzadors va provocar que, quan faltava una hora i mitja per començar, em demanessin anar a controlar un tall del trànsit en un carrer, el què volia dir que no veuria la V. Per una banda sabia greu, però per l'altra sabia que si tocava fer-ho doncs es feia.
Vaig poder escollir quin carrer vigilava: el de Travessera de Gràcia amb Joaquim Ruyra; és adir, al costat de la guàrdia Civil. Ja que ho feia, doncs ho feia amb majúscula. Cap a les 18'30h vaig anar tirant cap a allà. La Guàrdia Urbana i l'organització m'havien comentat que el tall consistia en posar-me al mig del carrer i no deixar passar ningú més que els que anessin al pàrking. Semblava fàcil... 
Durant aquella hora llarga vaig poder gaudir de diferents estats emocionals.
Primer, el de "xuleria" davant la guàrdia civil, ja que el que estava vigilant a la porta em mirava amb cara de "qué hase este tío?" Després, quan els cotxes posaven l'intermitent i jo els anunciava que no podien girar, les cares dels conductors eren... com ho diria... poc tolerants.
Així que, quan vaig veure que hi havia abandonada una tanca molt a la vora d'on em trobava, vaig decidir tirar pel dret i posar-la al mig del carrer per dissuadir una mica més els conductors indignats.
Al principi, els comentava la impossibiltat de girar amb cara i paraules conciliadores, com si em sabés greu i tot. De mica en mica, i després d'uns quants comentaris desafortunats d'algun que altre conductor, ja intentava mirar cap a una altra banda a la que veia que posaven l'intermitent. I finalment, vaig arribar a l'estat de fer també comentaris envers els més indignats.

foto de La Razón

Una altra cosa que vaig provar va ser tota una descoberta. Consistia en saber quanta estona podia estar en silenci individual. El resultat és de mitja hora. Al cap de trenta minuts d'estar allà plantat tan sols dient de tant en tant: "només pàrquings", vaig començar a parlar amb mi mateix en veu alta, amb els conductors que passaven de llarg mirant-me amenaçadors, "canturrejar", etc... És un experiment curiós... 
Cap allà tres quarts de vuit, ja desfilaven alguns participants de la V, i els preguntava com havia anat. Tot eren comentaris positius, i sí, és cert, va anar molt bé... 4.000 persones segons Guàrdia Urbana, quan la satisfacció pels organitzadors estava en els 2.000!!! 
Molt bo, per cert, la portada de La Razón de l'endemà, parlant de fracàs, i posant una foto de la meitat de la V, tot afirmant que no s'havia fet. Això sí que és manipulació, i el demés són tonteries!