SER MESTRE PER A...

Imagineu un constructor de ponts que diu:
- Ei, per aquí no passeu!
O bé un quiosquer:
- No em compreu els diaris, compreu-los en un altre quiosc!
Per últim, podeu imaginar un dentista dient:
- No vingueu a la consulta, no cal.
Doncs al suplement del Criatures de l'Ara del passat dissabte, un entrevistat comenta: 
- La meva dona, que és mestra, diu que no escolaritzaria ningú fins als set anys.
Si us plau... això què és? Com pot ser? Una de les virtuts que ha de tenir qualsevol mestre és la vocació, per l'amor a la seva feina, per la dedicació als seus alumnes... Com pot un mestre dir això? Els mestres hem de creure en la nostra feina, hem de tenir molt clar de la importància cabdal que té a la societat. Un mestre que creu que els nens no han d'anar a l'escola fins els set anys, a mi, personalment, no em despertaria ni un mil·ligram de confiança. Com pot ser eficient en la seva tasca educadora si en el seu cap creu que els nens haurien de ser a casa? On és la socialització de les criatures, tan important en totes les edats? una altra cosa seria el què es fa en algunes escoles fins a aquestes edats, però això és un altre tema més embolicat i important.
Em sap greu, però mestres que pensen així, no en volem pas. Algú pot dir: "aquesta frase està treta de context, segur que hi ha una explicació, blablabla..." Però és que personalment, també m'he creuat amb mestres de llars d'infants que pensen que els nens no han de ser-hi. Doncs per favor de la vida, canvia de feina! Si uns pares han de dur els seus fills a una escola bressol, serà perquè no tenen opcions per a fer una altra cosa. després aquestes mestres sortiran amb la pancarta de "El 0-3 també educa". D'això se'n diu incoherència.
Francament, és que no entenc com pots fer bé una feina en què renegues de la seva existència, no ho entenc... Potser qui s'ha de quedar a casa són ells/elles i no pas els nens.