TRIPLETA

Hi havia una vegada una colla de castellers acabada de néixer, que començava, de mica en mica, a ficar-se en aquest món. Amb el "subidón" dels començaments, seguien l'actualitat castellera i anaven com a espectadors a les places on les grans colles feien grans castells. Allà on hi hagués una diada important, allà se'ls trobava, amb les seves samarretes acabades d'estrenar. I què veien en aquestes actuacions? Castells de 9. Miraven els tresos i quatres de nous de les colles de Valls, Vilafranca, Terrassa... les catedrals... I ens admiràvem. Sí que es feien gammes extres, sí, però això ja eren figues comptades.
Quina emoció veure un 3 de 9 amb folre... Aquells temps en què certa gent els deia que no tenien futur, que es disolessin i fessin més gran la colla de Barcelona. Aquells temps en què amb molta suor i temeritat "recuperaven", després de tres mesos, el 3 de 6 a la seva primera Festa Major, per allà el 1997. En moments com els viscuts ahir a la Plaça de la Vila, enmig de l'alegria, l'emoció, fins i tot la incredulitat, els records et porten per dos camins. Un, aquest ja comentat, la lluita dels inicis: aconseguir el 2 de 6, o el 3 de 7, la frustració de tantes i tantes actuacions. Tants i tants castellers, tanta i tanta feina, tantes i tantes hores, per, al final, arribar al 17 d'agost de 2014 i aconseguir el què fa anys estava a l'abast de 4 colles, i, no ens enganyem, ara mateix, només hi arriben una desena.
L'altre camí dels records, a la festa Major de l'any passat, com no podia ser d'altra manera. Ahir, tots hi érem presents, al 3, al 4, i evidentment, al 5 de 8.
L'actuació viscuda ahir a Gràcia va ser memorable, d'aquelles que no s'obliden. I encara que d'aquí poc es vegi superada (faltaven el 4 de 8 amb l'agulla i el pilar de 7 que tornen al setembre), la primera vegada que s'aconsegueix descarregar 3 i 4 de 9 amb folre és bestial. Per a molts castellers, va ser de les experiències més fortes viscudes. I he de reconèixer que tot i la meva gairebé nul·la implicació aquest any, amb només tres assaigs, la màgia dels disset anys anteriors van reviure i van aconseguir compartir aquests moments de joia amb la resta de la colla que tant ha treballat.