QUAN EL MÉS IMPORTANT ÉS LA VICTÒRIA

Setmana de bojos, frenètica, desesperant... mil i un adjectius, i tots li poden anar com a anell al dit a aquests darrers dies al voltant del procés sobiranista. El seguit de reunions i cimeres entre els partits partidaris de la consulta, finalment ha petat. Tots volen el millor per al país, sí, (bé, Iniciativa no crec), però també miren pel seu cul. Al final, el president ha tirat pel dret, ha canviat el format de la consulta i s'ha quedat sol.
El què semblava el final de tot, no és res més que un capítol més d'aquesta novel·la dramàtica que és aconseguir la independència.
El president ha convocat una nova consulta que no segueix el decret firmat i que té més paral·lelisme amb les consultes ciutadanes com la d'Arenys que no pas amb un referèndum. I després, eleccions plebiscitàries. I ja la tenim liada, tots han (hem) posat el crit al cel. Però si ens ho mirem fredament, no hauria estat el mateix si haguéssim fet la consulta com estava anunciada. Si finalment s'hagués realitzat, s'hagués votat massivament i hagués guanyat el sí.sí, què hauria passat a continuació? Doncs eleccions plebiscitàries i a declarar la independència. EXACTAMENT EL MATEIX.
Per tant, què és el què hem de fer? Anar a votar com sigui. Faci calor, fred, plogui, nevi o pedregui. Hem de ser els famosos 2 milions votant sí-sí. D'aquesta manera tot seguirà endavant. Si per una badada d'aquelles típicament catalanes, no es votés, i fossin uns resultats poc nombrosos, llavors ja la tenim. Els espanyolistes cantant victòria, i els cagadets dient que si no hi ha el suport del carrer, no cal fer eleccions ni seguir treballant.
Algú dirà: "Llavors, què? Altra vegada hem de ser els ciutadans qui es bellugui enlloc dels polítics?" Doncs evidentment! Som els catalans i catalanes del carrer qui hem aconseguit fer que el procés arribés fins aquí. Som nosaltres qui hem posat la independència sobre la taula dels nostres governants. Per tant, si volem ser un nou estat, hem de ser-hi cada dia! Ja no som en aquells temps en què s'era independentista només l'11 de setembre, se n'ha de ser cada dia! (i mira que en fa temps que ho dic, això...)
Aquest és el nostre poder i aquesta és la nostra força. 
Així que a votar i a seguir lluitant! No hem arribat fins aquí per a llençar la tovallola a la primera (ni segona, ni tercera...) FINS EL FINAL!!!!! O ARA O MAI!!!!