DESESPERACIÓ

Deseperant, desestimulant, per plegar... Infinitat d'adjectius i expressions "positives" que floreixen al meu cap quan intento editar un vídeo amb el moviemaker.
Per defecte de fàbrica, altra vegada m'he embrancat a muntar quatre vídeoclips amb els nens i nenes, tal com vam fer fa dos anys també a quart. En altres situacions, he gravat altres vídeos, tant per l'escola, com per Món Jove com per al gaudi propi. Però de vegades hi ha vídeos que no es volen gravar. Avui m'he posat de nou a la feina per a editar un d'aquests vídeoclips. Era la quarta vegada que ho començava. Ho he provat a casa, amb l'ordinador de classe i amb el de la sala de mestres. En tots, arriba un moment que el programa diu (sense parlar): "Ja estic cansat de que em remenis tant". I llavors entrem en un "bucle" de "ara em penjo", "ara no et pujo el vídeo", "ara deixo de funcionar"... I res, no faig res diferent dels altres vídeos que sí s'han deixat muntar. En tots segueixo el manual pas a pas. Doncs res, després d'una hora i mitja treballant, el moviemaker decideix auto-eliminar-se. És horrorós... Amb la feina que hi ha per fer, aquesta hora i mitja és un gasto totalemnt innecessari i francament enutjós. I apart de les hores de feina inútil emprades, hi ha l'altre tema... què fem amb els vídeocilps, no es podran muntar? Els nens no veuran el resultat? Desesperant, molt deseperant...

QUI MENTEIX?

Ja fa anys que la caverna ibèrica omple de mentides les ments de milions de persones a través dels seus comunicats, mitjans de comunicació, etc. I aquests milions de persones, se'ls creuen. 
Es creuen que aquí el castellà està perseguit, que no et contesten en castellà quan et pregunten res, que està penat parlar en res que no sigui el català, que les escoles formen talibans independentistes. I a Espanya, s'ho van empassant tot.
Però hi ha dies d'aquells que un diu: Ja n'hi ha prou, no? I avui és un d'aquells dies. L'Alberto Fernández Díaz ha dit, al Born Centre Cultural: 
"Al Born no hi trobareu història, sinó propaganda de la cara"
Home, és que té nassos que ens digui això a casa nostra, a la cara. A qui vol enganyar? Com es pot negar la història? Ja sé que els cou la veritat, però si us plau, el què va passar fa 300 anys és veritat, per què ho volen negar? Com poden dir això? Què serà el següent? Que Lluís Companys no va existir? Que Jaume I el conqueridor era nascut a Segovia? Com poden dir això i quedar-se tan amples?
Ho sento, però és que em fa (fan) molta ràbia. 
O ara o mai.

LES DADES D'INFERNO

En el passat article Inferno, feia un beu comentari sobre aquest llibre d'en Dan Brown, que recuperava el ritme dels dos primers lliuraments sobre el professor Robert Langdon.
Una de les virtuts dels llibres d'aquest autor és que les dades que aporta són del tot certes, i per tant, dignes de ser tingudes en compte. Per aquest motiu, quan ens trobem davant les raons del "dolent" de la trama per actuar d'aquesta manera, ens pot recórrer pel cos un calfred. I si no, fixem-nos en aquest gràfic que mostra el creixement de la població mundial:

És xocant, no? Com en els últims 70 anys la població al món ha augmentat d'una manera absolutament... inhumana!!! Argumenta el "dolent" que amb aquest creixement, la humanitat va de dret a l'extinció, ja que els recursos per a alimentar tanta gent, per viure dignament, etc. s'esgoten al mateix ritme.

Evidentment, no direm res de com ho vol solucionar aquest misteriós personatge, ni com acaba la trama, però la veritat és que el rerefons és per a reflexionar. Perquè la veritat és que l'augment de la població és molt bèstia, i segur que això es nota a tots nivells...
Uau... sabent com va el món, la veritat, no és per ser molt optimista...

MILLOR SER PETIT QUE GRAN

Feia molts anys que no vivia en viu i en directe la cavalcada de Reis a Barcelona. Potser (i no tan potser) estem parlant de més de 25 anys, que aviat es diu...
La impressió més gran que em vaig emportar és la de tornar tots aquests anys enrere i recordar la il·lusió d'aquest moment màgic. Veure la cara dels nens, llegir els seus pensaments i notar aquell sentiment de fantasia i emoció. Realment, viure aquest moment és, per a un nen, el "no va más"... Per aquesta banda, increïble, de veritat, va ser emocionant. I encara que ho visqués des d'una altra vessant, la màgia, enmig de les empentes i estretors del moment es palpaven perfectament.
I aquesta sensació d'estretor, de la gentada que hi havia és un altre dels fets destacables. Sobretot, perquè no vull ser avi. M'explico: no vull ser avi si això vol dir tornar-me egoista i no deixar passar a cap nen a primera fila per veure els Reis. Com pot ser que es posin allà al mig, com estàtues i no deixin ni un forat per a què passi un marrec. Que no ho els han vist mai? Que estan més il·lusionats que els nens? Senzillament horrorós...
La cavalcada, la vaig trobar molt digna, la veritat. Molts colors, bones idees, bones cançons, bones interpretacions... màgica!
I un últim apunt, la pregunta. En Baltasar, rei negre, segueix sent el mateix que quan jo era un nen... A veure si és màgic de veritat!!!!

MENYSPREU

Dins de tots els moviments referents al procés sobiranista que estem vivint, l'últim capítol ha estat la carta que ha enviat en Mas als líders de 27 països europeus, explicant el què està passant a Catalunya i el què demanem ara mateix que és poder votar.
D'entrada, i com bé diu en Sebastià Alzamora, això ja de per sí és un fet insòlit i que fa uns anys mai ens hauríem imaginat, i per tant, independentment que es digui Mas o com es digui, ens hem de sentir satisfets de com els catalans hem aconseguit fer moure els polítics.
Però a partir d'aquí, un cop s'ha sabut aquesta notícia, ja tenim les primeres respostes, i no pas encara des d'Europa, sinó dels que es consideren els nostres amics...:

El PSOE creu que la carta de Mas "no és encertada i no aporta res de sensat"

'El Mundo' demana a Rajoy que prengui represàlies contra Mas per la carta

"El contingut de la carta demostra un desconeixement profund de les relacions internacionals i això farà que els Reis li portin carbó a Mas si segueix fent coses com aquesta".

Ciutadans titlla de "spam" la carta de Mas i l'acusa de perjudicar tot Espanya

El PP augura que la carta de Mas no tindrà cap influència a l'exterior

I finalment, arriben les declaracions d'en Fernández-Díaz dient que gràcies a en Mas ha aconseguit que les famílies no es reuneixin aquest Nadal. Com es pot ser tan descaradament dolent, mentider i est...? Aquests són els seus arguments? Va, home va! Com poden ser tan rucs?

El seu menyspreu cap als catalans no té fi! 

INFERNO

Nyam, nyam... ja està llegit i engolit l'últim llibre d'en Dan Brown, Inferno. En aquest nou lliurament d'aventures del professor d'art, Robert Langdon, ens endinsa en el món de Dante i la seva Divina Comèdia i ens porta en primer lloc a Florència. Amb aquest ja són quatre els llibres amb en Langdon de protagonista (Àngels i dimonis, El codi Da Vinci i El símbol perdut), i penso que després de l'arxiconegut best seller i que va fer famós a en Dan Brown, aquest Inferno és el més interessant dels tres. Ep, tots són emocionants, però trobo que aquest retorna a aquell suspens que m'ha fet estar pendent del llibre durant aquestes darreres setmanes. Amb una vida en què trobar moments de lectura és com un trencaclosques, s'ha de dir que quan el llibre enganxa, és molt més fàcil trobar aquests moments, ja que la motivació per saber com continua et fan treure el temps d'on sigui. I encara que només sigui una parada de metro, podia avançar un capítol més. Per mi està clar. Quan un llibre et provoca aquesta dependència és que la història t'enganxa i que dóna de gust llegir. A més, les aventures viscudes tenen lloc en dues ciutats que he tingut la sort de visitar, i és clar, em feia una gràcia particular visualitzar els llocs que anomenava, i que en alguns moments també em feia deduir per on seguiria la persecució amb les pistes que donaven. El més inquietant és la trama, ja que els motius que dóna el personatge "dolent" de la història per fer el què fa, són en part, comprensibles. El què passa és que la manera de solucionar el problema és... dràstica. Però això, ja és una altra història...

SEGONES PARTS

Diuen que les segones parts mai són bones. Alguns crítics de cinema, seguint allò de "l'excepció confirma la regla" s'han afanyat a destacar les segones parts de "El padrí" i de "Star Wars" com a millors que les seves predecessores. Personalment, no hi estic massa d'acord...

La qüestió és que per acabar l'any passat, vaig pensar de dedicar una estona (dues hores i mitja!) a veure "La desolació d'Smaug", la continuació de la història del Hòbbit que ha portat al cinema en Peter Jackson. Doncs aquí sí que crec que és millor aquesta que la primera, però clar, tampoc és una segona part-segona part, ja que ens hem d'imaginar una gran pel·lícula de 8 hores partida en tres trossos. Després de la grandesa de l'inici de la història el 2012, ara ja hem vist com segueix. I quina pel·lícula. 150 minuts que es fan curts, amb una sensació a l'acabar de "segur que ha passat tant de temps?" I és que la pel·lícula és increïble, unes imatges, unes batalles... ooooooh! I encara falta el plat fort! La batalla dels cinc exèrcits que tindrà lloc a la tercera part... Ja se'm fa la boca aigua... La fugida del palau dels elfs del bosc a través del riu, i les corredisses dins de Erebor són fantàstiques. No podia ser menys, després de tot e què ha fet en Jackson i companyia per la Terra Mitja. I ara, a esperar que passi un altre any per veure el final... Una gran manera d'acabar el 2013. Caldria buscar alguna gran manera de començar el 2014!