BLADE RUNNER 2049

Aprofitant la gratuïtat temporal d'un determinat canal, he aprofitat per veure la seqüela de la mítica pel·lícula de ciència ficció, Blade Runner. Aquesta, ens explicava com en un futur no molt llunyà (ara ja és el passat), hi havia uns policies anomenats Blade Runner, que havien d'eliminar uns androides anomenats replicants que s'havien rebel·lat contra el seus creadors, ja que els utilitzaven de mà d'obra barata i ells es feien altres preguntes i començaven a tenir altres necessitats. La pel·lícula és una icona del cinema de ciència ficció, per tot plegat, trama, carisma personatges, decorats, il·luminació, efectes, música...
Però com que a Hollywood estan macats d'idees i assedegats de diners, havia arribat el moment de fer la continuació. Mentre l'estàs veient, tens la sensació d'estar seguint una història, que intenta ser fidel a l'original en quant a estructura, ambientació, so... I de fet, et fiques a la història, la segueixes, la gaudeixes en mesura adequada... Però quan acaba, et surt la pregunta clau: CALIA? I la resposta és que no. És que no en aquest cas que ens ocupa ara i en molts altres que s'han fet, s'estan fent i es faran. Hi ha icones que no s'han de tocar. van tenir el seu moment de glòria i èxit, i així han de quedar per la història, deixant un regust de boca fantàstic, que et faci sospirar quan hi penses, ja que normalment et trasllada a temps de joventut, altres temps. Un cop acabada, has vist una bona peli de ciència ficció, i prou. Tornar a trobar-se amb en Harrison Ford, que ja no està per a aquestes emocions com hem vist a les seqüeles d'Indiana Jones i Star Wars, comença a produir una mica de llàstima. El temps de Harrison Ford ja ha passat, i no tornarà. Hem de deixar que els seus personatges es mantinguin joves, i no cal veure com van envellint i convertint-se en una caricatura. No, de debò que no cal. Deixem que les grans pel·lícules quedin en el record, i els seus personatges també.
Blade Runner 2049, bé, però acaba essent una més, tot i que és destacable l'esforç de fer un bon guió que hi ha hagut al darrere, i que segurament està més aconseguit que altres seqüeles que s'han fet de moltes pel·lícules.
Llarga vida als clàssics dels 80, i deixeu-los en pau.