MATILDA

Dilluns vaig tenir la sort immensa de veure la representació del musical "Matilda", basat en l'obra de Roald Dahl. Fins aquell moment, la meva relació amb aquesta obra era doble. Primer de tot, hi va haver el Revolting. Aquesta cançó me la van fer conèixer les Cantabile ja fa uns quatre anys. La potència de la cançó la va convertir en part de la banda sonora d'una època que va culminar amb l'adaptació que en vam fer per l'obra de teatre de Pinotxo que fèiem a l'escola el 2015. I en segon lloc, quan fa n any uns pares de l'escola em comenten que els havien proposat que a seva filla participés en aquesta obra de teatre que farien al cap d'un any. Al llar de tot aquest curs, he estat pendent de com anava evolucionant aquesta història fins arribar a aquest dilluns, quan la vam anar a veure.
Primer de tot, dir que la llagrimeta se'm va escapar més d'una vegada veient l'obra, i sobretot veient la nena de la qual en vaig ser mestre l'any passat. Mira, per mi era emocionant veure-la dalt de l'escenari interpretant la Lavender, i tenint els seus minuts de glòria. Van ser uns moments en què per fi em tornava a sentir orgullós de la meva feina, tenint en compte que no havia fet res especial, tan sols estar al seu costat.
I pel què fa a l'obra en sí, francament genial. Quina feinada que van tenir per fer-la, quina quantitat de gent per fer-la tirar endavant... i què bé tot. Les cançons són genials, però s'ha de dir que les conjuntes, quan hi havia més veus i també més coreografies, estaven brodades, eren simplement perfectes. Segur que hi ha detalls que nosaltres, simples espectadors, no ens adonem, però de cara enfora, eren fantàstiques. Les interpretacions, molt aconseguides totes, la veritat. una molt bona estona. Per la meva humil part, tot i que no arriben a la sola de sabata de representacions com aquestes, el fet de fer les obres de teatre de l'escola, valoro encara més la feina feta per tot l'equip, i em fa recordar aquella sensació de satisfacció quan veus els nens i nenes com viuen el procés de fer l'obra i l'èxtasi final de l'estrena.