REVOLUCIÓ A LES AULES

El llibre Revolució a les aules aprofita de manera descarada el boom de la innovació que recorre moltes de les escoles del país. Si no, no existiria. El què fa la Núria Martínez, l'autora, és entrevistar a diverses personalitats del món de l'educació, en la major part mestres o professors en actiu, que tenen algunes coses a dir sobre aquest canvi que ara mateix està a la boca de tothom. Així, entrevista tant a l'Eduard Vallory, un dels promotors d'Escola Nova 21, com a la directora dels Encants, o un dels impulsors del programa que fan els Jesuïtes. Passa per totes les etapes, des d'Infantil fins ESO i Batxillerat, i això està molt bé perquè segueix un ordre lògic que permet seguir els canvis que es poden fer a cada una de les etapes.
No ha estat un mal recull, al contrari. De tots els entrevistats em quedo amb frases, idees, opinions, que ajuden a reafirmar-me en la necessitat de fer aquesta passa endavant. Però també serveix per veure les moltes carències que encara puc tenir jo com a mestre innovador o l'escola en sí per ser-ho de veritat.
Una de les coses més interessants ha estat que a molts els ha preguntat sobre el mantra "Alumne centre de l'aprenentatge", i el més revelador ha estat que diverses persones, que creuen en el mateix, han donat respostes diferents. Totes só vàlides, però totes diferents, demostrant que no hi ha un únic camí en aquesta revolució a les aules, sinó que n'hi ha molts.
Altres aspectes interessants són la necessitat de tenir les famílies informades de tots els canvi que fas, i en definitiva de tot el què es fa a l'escola. Després ja vindrà la participació, però que no puguin dir que no saben què fan els nens i nenes per manca de comunicació.
També és interessant veure com molts dels centres continuen posant deures, o exàmens, deixant clar que no es pot llençar res, i que és important la cohabitació de les diverses maneres d'aprenentatge. L'únic que cal és trobar en quina mesura, l'equilibri que hi ha d'haver.
Un altre dels punts claus és el de la implicació del claustre. Per una banda, comenten que és vital que tot el professorat estigui d'acord amb els canvis al 100%, però en altres parts de les entrevistes, es posa sobre la taula el fet de que tinguin mestres o professors a l'escola que no combreguen amb la nova metodologia. El 100% és molt difícil d'aconseguir. Llavors és quan entra en joc un altre pilar fonamental, que és el lideratge dels equips directius, que van marcant el camí a seguir, cuiden els que van avançant i apreten els que queden al darrere; és a dir, posen foc a cremar per a què el tren continuï endavant, no remullen la llenya.
En resum, moltes idees interessants i que haurien d'arribar a tots els membres de la comunitat educativa que es trobin dins un procés de canvi metodològic. Un canvi que com diuen, requereix mooooolt de temps i moooolta paciència per part de tots.