dimarts, 1 de maig del 2018

DOBLET I CAP A CASA

En poc més de tres setmanes hem acabat la temporada del Barça masculí. Queda només acabar la lliga, amb un Barça-Madrid que esperem repeteixi com a mínim aquells gloriosos 5 a 0 d'abans. Què ha passat en aquestes setmanes?
Primer va ser la decepció, l'eliminació, a quarts de final de la Champions, a mans de la Roma, portant un 4 a 1 del Nou Camp. Són d'aquelles desfetes que donen a entendre que ja no som aquell equip invencible. En això tothom està d'acord. Però d'aquí a fer el ridícul, hi ha un bon tros! L'any passat ja vam tenir el 4 a 0 del PSG i el 3 a 0 de la Juve. Val a dir que a la lligueta d'aquesta temporada, els partits a fora també van ser patètics. A veure si s'ho fan mirar d'una vegada, perquè com va quedar demostrat el dia de la final de la Copa del Borbó, jugar a futbol com els àngels no ho tenen pas oblidat, només que són selectius. Doncs menys seleccionar quan jugar bé, una mica més d'humilitat, i a pencar de valent sempre, que per això cobren.
El dissabte 21, la final de Copa amb el Sevilla, que com ja acabo de dir, va ser un espectacle. El millor partit de la temporada, i potser podríem dir dels darrers anys. quina meravella. Per això fa més mal l'eliminació de la Champions, perquè jugant d'aquella manera, podríem ser campions de tot. Partidàs. A part del bon joc, hi ha dos fets que passaran a la història d'aquell dia. Per la part futbolística, les llàgrimes de l'Iniesta que ens van confirmar que el seu cicle a can Barça s'havia acabat (tot i que el dia de la Roma ja es va veure clar). I per la part extraesportiva, la persecució per part de la policia del color groc, fent llençar als aficionats totes les samarretes, bufandes i distintius d'aquest color per fomentar l'odi. No farem comentaris. La incultura i l'estupidesa no mereixen ni un segon del meu temps.
Finalment, aquest cap de setmana es van aconseguir els punts necessaris per guanyar la lliga a falta de quatre partits per jugar. sense fer g
ran futbol però sent tremendament efectius, hem guanyat la lliga nº25, la setena en deu anys (quina barbaritat!). Per molt que se li vulgui treure importància, la lliga et diu qui és el millor. I hem estat nosaltres. Per cert, si no perdem cap dels 4 partits que queden, serà una lliga on hem quedat invictes, encara no hem perdut cap partit! I que ningú digui que això és fàcil. No ens deixem entabanar pels pessimistes i toca-nassos!
Copa i lliga guanyades. Ara, a pensar en golejar el Madrid, i a planificar bé la propera temporada, cosa que fa anys que no es fa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada