A PRENDRE PEL...

A pocs dies del 5è aniversari de l'1 d'octubre, què hem aconseguit? Res. Hem anat endavant? No, si més no, hem anar enrere. Tenim lideratge? No. Hi ha motius per estar engrescats? No.

Durant aquests cinc anys, la gran majoria d'entrades sobre el procés independentista del país han estat lamentacions i crítiques al nostres governants, que ens han venut per seguir cobrant el seu sou per tal de dirigir una autonomia espanyola que no pas un país amb aspiracions d'independència.

Però si ens pensàvem que no podia anar pitjor, van ells i ho aconsegueixen. Noves baralles polítiques entre els dos partits al govern, ERC i Junts, ens han deixat un panorama desolador, de vergonya i d'indignació general. Jo no soc pro-Junts, però el què està fent ERC, primer amb La Laura Borràs, i ara amb el cessament del vice-president, és més semblant a una cacera de bruixes que no pas a un procés d'independència. Ens han enganyat com a "xinos", tots els partits, i la CUP també, que l'únic que fa és criticar i lamentar-se. Enlloc d'aprofitar el ridícul dels dos partits grans i fer-se forta amb propostes que animin els ciutadans, es queden en segon (tercer? quart? terme) sense aportar res de nou. 

El president, amb la seva proposta d'acord de claredat, que segons sembla és el camí per no aconseguir res, la moció de confiança proposada i no avançada al president, el cessament conseqüent per aquest motiu... aquest continu estira i arronsa protagonitzat per aquests polítics de segona és una vergonya que no ens mereixem. Tu sents i veus tot el què fan, i a continuació et poses les imatges de l'1 d'octubre, i et quedes amb una cara de "panoli" total. Ens prenen el pèl i ens el deixem prendre. Va ser bonic mentre va durar. Però els nostres líders estan disposats a fer de l'independentisme un moviment residual com era abans. Vull creure que no ho aconseguiran, i que la força de la gent tornarà a fer-ho petar tot. Creuem els dits.