Un any després, les ganes d'engegar-ho tot a rodar s'havien multiplicat per deu. Les contínues baralles entre els partits independentistes, la seva incapacitat per tirar endavant el mandat de l'1 d'octubre, veure com a Ecspanya se'ns en foten a la cara, i els d'ERC no paren de donar-los suport... tantes i tantes coses que l'únic que fan és donar-nos bufes contínuament, fins al punt que el propi govern de l'Aragonés diu que no participarà a la manifestació perquè és en contra del seu govern, que no se senten convidats. És el súmmum de la seva renúncia. La manifestació és per reclamar la independència. Al Parlament hi ha el famós 52% de diputats independentistes per tirar-ho endavant i no han fet res. Doncs és normal que se'ls critiqui. Als governs se'ls critica sempre. I utilitzar- aquest fet per fer-se la víctima és absolutament fastigós i la demostració que ells l'únic que volen és governar una autonomia.
Ei, a veure, que si no és veritat, ho tenen molt fàcil. Que tirin pel dret, trenquin amb Espanya i comencin a fer els passos necessaris. Ja està. Enlloc de plorar i queixar-se, que facin el què teòricament han de fer, Si ho fan, ningú els ho negarà!
Bé, és igual, tornem a la Diada. Que total, encara érem més que el 2021. Més de mig milió de persones altra vegada cridant independència. Em fa gràcia perquè llegeixo que a Alemanya eren 300.000 i van tirar el mur de Berlín. I aquí? És que no ens acabem de creure el poder que tenim com a poble. Com era d'esperar, el discurs d'en Pesarrodona va ser el millor, el més directe i reivindicatiu. Els altres també prou bé. La Dolors Feliu té més veu que la Paluzie, però encara està lluny de l'enyorada Carme (abans que es fes política, evidentment).
Cal seguir endavant, cal apretar fort aquest pallassos que tenim al poder i aconseguir trencar els ous d'una vegada per totes. Almenys, que aquest nou curs polític aporti llum a la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada