WILLOW

La dècada dels 80 va ser l'època daurada de les pel·lícules d'aventures de tot una generació. Al 1988 apareixia una que barrejava l'aventura, la fantasia i la màgia que va fer les delícies de grans i petits, però sobretot de petits: Willow. Era la primera vegada que vèiem una peli amb un protagonista nan, i poca broma, perquè gairebé han hagut de passar 30 anys per tornar a veure'n un, el gran Tyrion Lannister de Game of thrones.

A Willow, aquest nan aprenent de mag s'ajunta amb un lladre i la filla guerrera de la reina per tenir cura d'una nena acabada de néixer, que segons la profecia està destinada a ser la salvadora del món. Com segurament ens passaria, si la revisitéssim li veuríem tots els defectes del món, com explicava a l'entrada Clàssica o bona. 

Aquest any passat van rodar la sèrie de Willow, on trobem la nena ja crescudeta, que ha de tornar a lluitar contra les forces del mal, de nou acompanyada del nan, a qui ara se sumen la filla de la nova reina (personatge que recuperem de la peli juntament amb en Warwick Davies), la se va parella del cos de guàrdia (parella homosexual, anem avançant, tot i que normalment són lesbianes, no sé perquè està més acceptat). També hi ha un lladregot per allà i un príncep aprenent de mag que primer sembla una cosa i acaba sent més important. A la trama tenim el segrest del fill de la reina i la recerca que emprenen aquest grup de personatges tan divers.

La sèrie en sí, té dues parts. La primera és el primer capítol: engrescador, divertit, intrigant i emocionant. Em va fer recordar l'emoció d'aquest tipus de pel·lícules de quan era mooooolt més jove. Però inesperadament, a partir del segon capítol va perdent embranzida. Apareixen incoherències, detalls imperfectes de muntatge (estem en una situació i la següent escena és totalment diferent, com si haguessin esborrat una escena entremig que lliga les altres), i es torna molt previsible i poc atraient. És cert que després del primer episodi em van créixer les expectatives i la patacada ha estat grossa, tenint la sensació de que és més dolenta del què realment és. Segurament no ho és tant, però a mi personalment, m'ha decebut. Massa coses inconnexes, massa personatges que canvien d'actitud de cop i volta. Com he dit, és com si durant el procés de muntatge, haguessin eliminat seqüències, provocant aquests desajustaments.

M'ho he passat bé, però no ha estat el què m'esperava, sobretot després de veure un primer capítol força interessant. Llàstima.