LA MILLOR UN ALTRE COP

Ja ha passat una altra Mercè. Entre acte i acte, sempre hi ha un moment important com és l'actuació del dia 24, la Diada de les colles locals (és a dir, Barcelona i unes altres "subcontractades").
Al llarg dels setze anys que hi hem participat hem tingut de tot:
1997, els nervis del primer cop (pujar al primer 5de6 i veure aquella plaça a petar, va ser increïble pels que no hi estàvem acostumats)
1998, picades de mosquits que et deixen sense acotxador i sense els castells preparats
1999, el primer 3 de 7 descarregat de la història
2000, el 5 de 7 i el confe
ti imitant la neu de la fallida diada del novembre anterior
2001, un dels molts castanyots de 3 de 7 per sota
2002, el primer 2 de 7 carregat de la història de la colla
2003, el primer 4 de 8 a la plaça Sant Jaume, però carregat (trigaria en veure'l descarregat)
2004, res de res, excepte amenaces de boicot, etc..
2005, la sisena de les deu torres de set i un altre 4 de 8 carregat (abans del de Sants... recte!!!)
2007, ara sí, es descarrega el primer 4 de 8 a la plaça Sant Jaume
2010, el primer 3 de 8 carregat!! Quin castanyot!
2011, plou i se suspèn l'actuació
2012, torre de vuit amb folre carregada, sí, aquella que comptàvem els intents amb castanyots, no com ara!
I finalment arriba el 2013 i s'assoleix la millor actuació de la història, sense fer dos dels castells superiors que també s'han estrenat aquest any (el 5de8 descarregat i el 4de8ag). I és que acompanyant a un 3de8, hem descarregat el 7de8, el 2de8 amb folre i.... per primera vegada... sí, sí, el pilar de 6!!!
Molt i molt bé! En un any tremendament difícil, es van superant fites una darrera l'altra. Una gran actuació que està cridada a ser el començament del final d'una etapa amb moltes alegries, molts maldecaps, molts insomnis i molta, molta emoció.

OLE TU!

Després de moooooooolts anys sense haver-ho de fer (em sembla que des del 1997), he tornat a fer classes de castellà a l'escola.
Que lluny queda la ja mítica frase: "¿Por qué no te cordas la bata?" Encara avui tinc clar que la paraula "abrochado" no em pot sortir de manera inconscient. Però què hi farem? Aquí estem, en plena efervescència catalana, ensenyant als nens i nenes a expressar-se en castellà.
Ep! No ens enganyem, tampoc! Aprendran més castellà amb mi que no pas plàstica! Això sí que és poc adient a la meva persona. Lo del castellà, amb professionalitat i bon humor es pot fer la mar de bé.
Ara bé, això tampoc treu que de tant en tant em puguin anar apareixent lapsus lingüístics. I el primer dia ja en vaig tenir un. Estàvem parlant d'una lectura, i al meu cap havia de parlar sobre un calaix. Però ai las... no em sortia com es deia calaix en castellà. Calaixo? Calajo? El meu cap anava a mil per hora pensant com dimonis es deia mentre anava parlant i s'acostava el moment de di-la...
Però com que el món dels nens i nenes és imprevisible, una nena va dir en un moment donat: "¿Cómo en un cajón?"
Ooooooh! Fantàstic! És cajón!!! I jo vinga somriure internament per dintre! I és que no sé si tot això em costarà un c(o)jón!

LA GENT VOL VIURE EN PAU...

... i hi ha quatre desgraciats que no els dóna la gana!
Me n'he assabentat avui gràcies a les reaccions dels partits anti-catalans (diguem les coses pel seu nom, dir anti-catalanistes és una fal·làcia) i als mitjans de comunicació de les Espanyes.
Resulta que l'Info-K, el programa del canal Súper 3 que explica les notícies als nens i nenes, dijous passat va parlar de la Via Catalana. Hi van sortir alguns menors que hi van participar donant la seva opinió. PP, C's, el PSC (amb la boca petita, clar), juntament amb el periodisme més imparcial (Mundo, Razón) han començat a demanar dimissions, compareixences del Govern... han posat el crit al cel per la utilització de menors amb fins polítics, un fet "menyspreable". Mira que intento esta tranquil, no saltar a la primera, reaccionar amb el cap... però és que no em deixen! Cada vegada que obren la boca la meva indignació arriba més amunt (de fet, està a punt d'atrapar el Voyager I, i mira que està lluny!)
L'Info-K és un programa GENIAL! Poder explicar als nens el què passa al món de manera entenedora, és importantíssim! Els acosta a la realitat sense que sembli un decorat paranoic com és realment. Facilita la feina a pares i educadors que de vegades ens costa explicar segons què. Moltes vegades, els mateixos nens i nenes són protagonistes perquè fan ells els reportatges, les entrevistes, etc... La qualitat i el servei d'aquest programa és inqüestionable.
Mentre a Catalaunya es fan programes informatius i culturals amb nens de protagonistes, a les Espanyes, els nens els fan servir en programes tipus Tu cara me suena (on es disfressen de artistes "grans" i els imiten, vestint-se com putots) o bé Gran Hermano (estan preparant una edició infantil que esperem no vegi mai la llum).
Resulta que al país hi ha una manifestació cívica d'un milió i mig de persones, unint les mans de punta a punta de Catalunya... i què volen? Que no surti la notícia? És que si el mateix s'hagués realitzat per a demanar la tornada dels toros, també n'haurien informat! La qüestió no és el què, sinó el com i els quants. Si una notícia és important, ho és en noticiaris de grans i de petits. I si és per a nens, el normal és que surtin nens parlant, com han fet al llarg d'aquests dotze anys.
Això em recorda al què passa de vegades a les escoles. Podem dedicar hores de tutoria a parlar del Tibet, o la segregació racial, o l'esclavatge infantil als països del tercer món. Però ai...!!! Com parlis dels problemes del propi país, que és del què es parla a les cases, al carrer... això sí que no! Com parlis de la crisi, dels bancs, dels polítics o de la independència... Ja has begut oli! Això no està ben vist! Parla de les incoherències d'Obama, que a tothom li sembla bé. Parla de les incoherències d'en Mas, i ja la tens liada.
Lògic, no? Això sí que és tenir una escola la dia... parlar només del què passa fora del país o va passar als anys 60...
Doncs no, així no es fan les coses. així no s'educa. Amagant els fets del dia a dia? Molt bé INFO-K!

TO BE OR NOT TO BE

Ens passem el dia decidint coses entre dues o més opcions.
Sona el despertador: m'aixeco jo o m'estic al llit 5 minuts més? Em dutxo i esmorzo o esmorzo i em dutxo? Sabates o vambes? I així van passant els minuts, les hores... Sense donar-nos compte, el nostre dia a dia està ple de decisions que prenem inconscientment. Evidentment, la majoria d'aquestes mini decisions ho són sobre temes banals com els que he utilitzat d'exemple.
Ara bé, moltes vegades ens trobem davant de dilemes més importants. Ja sigui perquè la decisió que prens pot marcar el què faràs aquell dia o com et sentiràs; o bé perquè realment són decisions que poden canviar totalment la vida que duien fins ara.
Darrerament, en els últims mesos, m'he trobat força vegades el segon grup de dubtes, i fins i tot, podríem dir que amb els del tercer grup, el de les decisions decisives). La meva vida no ha canviat molt molt molt, però sí que hi ha petites coses que l'han afectat o l'han redireccionat. Potser no ha canviat tant perquè justament les decisions preses han portat a que no hi hagi cap gran daltabaix.
Tot ve donat perquè fa poquet d'una d'aquestes tries que havia de fer. Tenia dues opcions, i segons quina escollia, aquell dia seria d'una manera o seria d'una altra totalment diferent. Donant-hi voltes, potser dues o tres setmanes, valorant totes les possibilitats, totes les variables... em poso a mi de preferència o als altres? Total, que al final, vaig escollir una opció i abans de que acabés el dia, estava convençut que havia d'haver escollit l'altra. Tinc molt clar que si hagués estat a l'inrevés, també m'hauria mostrat decebut amb la decisió presa. Però... tants dies donant-hi voltes, per al final pensar que t'has equivocat... Pffffff... és fotut... Sort que no era cap situació important...
Fa dos dies que dono voltes a un tema que sí que pot portar més o menys maldecaps. Si ho tiro endavant pot portar unes conseqüències, que no se sap si bones o dolentes; o passo pàgina i miro cap a una altra banda. Aquesta segona opció sé que no em deixaria satisfet, però sí que no m'enredaria. Aix... perquè aquestes decisions de cada dia no són totes de l'estil "en bus o en metro?". Segurament perquè m'agraden més del tipus: "em mullo? agafo el paraigües? o em quedo a casa?"