TERMINATOR GENESIS

De debò parlarem d'aquesta pel·lícula? La cinquena part de la saga Terminator va arribar als cinemes l'estiu passat, i com no podia ser d'altra manera, tal com va arribar, va marxar. No se'n va fer molt soroll (tampoc calis), i en unes poques setmanes va estar enllestida. No és, evidentment, cap gran pel·lícula, no aporta massa, apart de revisitar la història amb un tractament diferent, que a la llarga, d'això es tracta si es volen anar fent seqüeles. Segurament el més interessant és veure Daenerys Targaryen (Emilia Clarke) en un altre paper que no el de la mare dels dracs.
Llavors, perquè apareix per aquí aquesta pel·lícula?
El motiu és ben senzill. En el fons, de què parla la saga? Què desencadena la trama? Doncs que tots els ordinadors del món queden connectats a un súper-ordinador (Skynet), que és qui s'encarregarà de destruir-ho tot. En aquest darrer episodi, ho esmenten una mica més, i fan una exposició dels fets, on es veu absolutament tothom connectat a un aparell. Tots estem pendents de les tecnologies, i cada vegada en depenem més. Ho pengem tot, les nostres dades, les nostres vides, les nostres imatges, les nostres paraules... tot queda a la xarxa. I les nostres vides cada vegada en depenen més. Així que, de fet, estem seguint el guió de la pel·lícula.
Sí, és clar, d'això a pensar que les màquines provocaran l'extinció de la humanitat, hi ha molta diferència, però temps al temps. Cada vegada la tecnologia se'ns està imposant de manera clara i descarada. Tard o d'hora hi haurà un súper-ordinador per controlar-ho tot. Segur. I llavors, què passarà? Almenys que no li posin Skynet de nom. Sempre hi ha qui pensa que si no depenem de les persones, tot anirà molt millor, ja que els governants no són precisament un exemple de bona direcció del planeta. Però no oblidem que les màquines les fan humans, i el botó l'apreta un humà. A partir d'aquí, qualsevol màquina intel·ligent s'adonaria que les persones són un destorb pel progrés...

DE DEBÒ QUE NO ENS ENTENC

Sembla una frase mal formulada: "no ens entenc". És que és així, no entenc els catalans, i com que jo en sóc un, dic que no ens entenc. I quin és el motiu? Les baralles entre els partits independentistes? El desig de que guanyi la Champions un equip de Madrid? (no direm quin) Alguns diputats del Parlament justificant la violència d'alguns encaputxats?
No. Res de tot això, tot i que excepte el motiu dos, els altres tampoc els entenc.
Parlo de la consulta feta a Tortosa sobre l'ús d'un monument franquista. La pregunta seria: que coi fa encara un monument d'aquest tipus en una ciutat catalana? Superada la sorpresa, vindria la pregunta: I pe què no es destrueix enlloc de fer una consulta? I la definitiva: Fins on arriba l'estupidesa de l'ésser humà català, que a sobre guanya l'opció de mantenir el monument?
Algú es pot imaginar a Alemanya, que hi hagués algun monument dedicat als nazis? Oi que no? És que allà és delicte fer-ne propaganda, del feixisme. Aquí, som tan tolerants i democràtics, que no passa res. Fins i tot a Gràcia hi ha una llibreria amb propaganda nazi. Genial. Alguns il·luminats, ciutadans del món i demòcrates només quan es parla d'anar contra Catalunya i la llibertat, ho defensen amb aquesta idea: No sou partidaris del dret a decidir? Doncs el poble decideix què es fa amb el monument. Quins pebrots! Només volen decidir sobre allò que els interessa!
El que té nassos és que s'hagi arribat a fer la consulta. Un monument feixista! És que me'n faig creus! No m'ho puc creure! I és que a més la gent ho vol! Quanta ignorància, quanta maldat hi ha en aquest món. No, no ens en sortirem mentre hi hagi catalans així. Que trist...

DEL FINAL DE TEMPORADA

La temporada culé ja s'ha acabat. una setmana abans del desitjat (això vol dir que no juguem la final de la Champions). Al llarg d'aquests mesos he anat comentant diverses vegades alguns temes relacionats amb el Barça, i amb o sense copes, l'opinió és la mateixa:
- Quan volem, juguem com els àngels (sense anar massa lluny, la prórroga de la final de copa va ser per emmarcar). Llàstima que jugar així s'està fent cada vegada més car de veure.
- Tenim els millors jugadors del món, però en són pocs; no tenim banqueta. Quan no tenim els 3 del davant, que s'han tornat intocables, no tenim recanvis de garantia. I això no pot ser. Tot s i els minuts repartits d'alguns jugadors de reserva, hem estat jugant gairebé sempre amb el mateix equip, i fins i tot, en algun partit, no es feien canvis o es feia un a l'últim minut.
- Messi, Iniesta, Piqué, Mascherano, Suárez, què grans!
- Ter Stegen, queda't!
Sobre la final de copa, guanyar d'aquesta manera, patint, té sens dubte un altre gust, va estar molt bé, emocionalment parlant, però clar, els nervis gairebé em deixen sense dits.
L'àrbitre, un crack. Tanta estona fent-ho malament per acabar omplint el Sevilla de targes als minuts finals... Si hagués començat abans, no hi hauria hagut tantes tanganes.
Totes les finals de copa de les lligues europees més importants, es van jugar dissabte al vespre. Spain is different. Aquí, cap respecte per l'aficionat. Diumenge a la nit. Ens fèiem campions quan ja era dilluns!!
La televisió. Quina gran realització, que no va mostrar gairebé cap estelada en tot el partit. Només es veien sevillistes, i algun culé sense estelada de tant en tant.
I fins aquí la temporada. Lliga, copa, mundial de clubs i supercopa d'Europa. Està bé, però la Champions és la Champions, no?
Ara a deixar sortir uns quants... Bartra... snif, snif... no ho acabo d'entendre què ha fet amb tu l'entrenador. Incorporacions de qualitat per tenir banqueta de luxe altra vegada.
Però el futbol no s'acaba... playoffs de segones i terceres, i l'Eurocopa al juny!! Nos é qui guanyarà, però tinc clar qui no vull que ho faci... ho endevineu?

ANIVERSARI DE PÚBLIC

Com qui no vol la cosa, aquest passat diumenge la colla de la Vila de Gràcia va arribar als seus 19 anys (l'any que ve 20, festa grossa!).
Si les últimes temporades, la meva aparició era purament simbòlica, aquesta va de camí a superar-ho. No és per fer-ne bandera, sinó que simplement les etapes tenen principis i finals, i tot i que de cap manera tanco la castellera, és evident que estic clarament a la reserva.
A l'actuació, com a novetat respecte els altres anys va ser la meva presència però de públic estrictament parlant. Vaig dubtar una miqueta en si baixava amb camisa o no, però la meva filosofia m'ho va impedir. Sense haver anat a cap assaig, baixar a fer el número, que em posin davant de gent que s'ho està currant (pel simple fet d'alçades), em sembla lleig. Així que vaig anar-hi vestit de carrer a gaudir d'un aniversari únic!
Poques colles es poden plantejar a aquestes alçades de temporada una actuació com la gracienca: 2d8f, 5d8, 7d8 i p6. Francament impressionant. I compte, que es va desmuntar ni més ni menys que el 3d9f!!! És que arriba a completar-se i som portada de diaris castellers! El fet de plantejar-se'l ja diu molt de la feina que s'està fent. Així que per molts anys i a seguir així, que segur que en tornarem a parlar!
PD. Sense camisa, però present a la soca del 3d9f, només faltaria...