Tot planxant vaig reveure aquesta pel·lícula basada en una novel·la de l'Stephen King. Ja fa anys que la van estrenar als cinemes, i força vegades l'han emès per televisió, però quan vaig adonar-me que la feien en aquell moment, no vaig dubtar en posar el canal.
Tan bona és que la veus dues o tres vegades? A veure, bona, el què se'n diu bona, no ho és. Es tracta d'una pel·lícula on una boira s'escampa per un municipi i un grup de persones queden tancades dins un supermercat. Aviat se n'adonen que dins aquella boira hi ha bestioles gegants amb molta gana. Per tant, argument d'aquests típics que barregen terror i ciència ficció, però amb quatre aspectes a tenir en compte:
- Està ben feta; no és bona, però es pot veure sense pensar que estàs llençant els diners, ja que manté l'interès tota l'estona, amb personatges ben definits, fins i tot alguns a qui acabes agafant algun tipus d'intercanvi emocional.
- En això té molt a veure que és una obra de l'Stephen King, i per tant, tot i que algunes vegades se li'n va la castanya i escriu novel·les que no expliquen bé el perquè de les coses, en aquesta se'n surt força bé.
- El motiu cabdal per la qual està a la meva llista de pel·lícules revisables: aquesta temàtica de la reacció de les persones humanes davant una catàstrofe o problemàtica. Com canvia la seva manera de veure les coses, depenent de les circumstàncies. Tothom és sociable fins que s'enfronta a la seva supervivència. És llavors quina la manera de pensar i actuar de la gent es torna absolutament primària. D'aquí l'interès en pel·lícules com 2012, Walking dead, El dia dels trífids, i un llarg etcétera.
- I finalment, el final de la pel·lícula: un dels finals més impactants que he vist, perquè et deixa amb la boca oberta. Et deixa un moment sense respirar. El fet que sigui una pel·lícula de ficció, de seguida et torna a la normalitat, però el primer moment et deixa uns segons KO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada