EL NOVATO

Casualitats de la vida han fet que pocs dies després de llegir el llibre "La ràbia" de la Lolita Bosch, hagi visionat aquesta pel·lícula francesa que en clau d'humor tracta el mateix tema.
Sobta una mica que ho transformin en comèdia, quan és un assumpte molt i molt greu. Evidentment, se'n pot fer una lectura positiva, i entremig de somriures, es pot fer una reflexió sobre la situació i tots els estereotips que apareixen: el nen nou, el gras, el set-ciències, la noia minusvàlida i l'estrangera. Renoi! Només falta el gai/lesbiana!! Potser fins i tot això ja era massa per les ments franceses.
Doncs això, és evident que si analitzes cada un dels casos, i com es relacionen entre ells, en pots treure molt suc educatiu.
Per exemple, el fet que s'uneixin com a grup d'amics. És evident que aquesta unió pot fer que el rebuig dels altres sigui una anècdota, ja que et reforces amb l'amistat dels altres. Però crec que a l'hora de la veritat, això no és molt real. Els nois i noies rebutjats no ho porten tan bé, encara que tinguin un grup de fugida. Al principi, es veu una mica, quan el noi protagonista, també rebutja als què després seran els seus amics, per tal de ser "acceptat".
La noia q¡estrangera que al principi es fa amiga del protagonista, acaba sent acceptada pels "populars". Però és evident, que si l'aspecte físic de la noia fos un altre,a ixò no hauria passat. Ara bé, interessant lectura el fet que un cop acceptada, gairebé "oblida" el noi que l'havia integrat a l'escola.
En definitiva, la pel·lícula és un exemple del poder que té el desig de ser acceptat, i del poder que tenen aquests grups de "macarres" que no són sinó una colla de maleducats, amb una capacitat de fer mal molt gran.
Tot i ser doncs, tractat aquest tema amb massa intenció de desmitificar, és divertida. Però cal ser capaç de llegir entre línies i anar més enllà del què t'ofereix.