SALÓ DE LA INFÀNCIA

La meva relació amb el Saló de la Infància ha passat per 4 fases:
1- Com a nen/noi/jove. No tinc massa record de quan hi anava coma nen a fer les activitats. En cavi sí que recordo més haver-hi anat quan feia BUP, amb "amigotes" a fer el què es pogués. Tinc el record d'haver-hi anat però cap en concret.
2- Com a monitor de l'esplai del Carme. Era una de les activitats estrella de les vacances de Nadal, un període en què ens buidàvem amb es nens (recordo amb molt afecte la pujada al Tibidabo cada dia de Reis). Fer cues i més cues i procurar que tornessin tots a casa sense cap conflicte.
3- Com a membre dels castellers. Durant els pocs mesos que vaig ser amb els de Sants, vaig enganxar que hi teníem paradeta, i hi anava cada dia. Allà vaig fer els meus primers pilars de 3 nets i vaig fer més coneixença amb en Guillem, amb qui, poques setmanes més tard fèiem el trasllat a Gràcia. Amb la colla gracienca, hi vam portar la canalla. No seria destacable aquest fet, si no fos perquè trobar-nos amb algun company monitor va provocar que a la colla arribés el sobrenom de "Xiri".
Fins aquí, la relació més llunyana en el temps. El què més recordo són les cues, i la gran quantitat de gent que hi havia, estar apretats... total, molt "agobio".
4- Aquestes festes hi vaig tornar, després de gairebé vint anys, amb el MEC. Els altres anys, ell sí que hi havia anat, però jo no. Així que d'entrada, por per les cues i multituds. I, oh sorpresa,res de tot això. Bé, a veure, sí que hi havia gent, però es podia caminar sense xocar amb ningú, la cua més llarga va ser de poc més de mitja hora i tampoc es va fer pesada. Em va semblar que, a més de menys gent de la què m'esperava, també hi havia menys activitats de les que hi havia abans. El què no trobava a faltar era l'exèrcit. Per fi, primer any que no hi eren... que els bombin! Compte que diuen que hi volen tornar... Esperem que es mantingui la postura mostrada aquest any... El què menys em va agradar va ser el preu, excessiu pel meu gust i de moltes butxaques més, suposo... Però ens ho vam passar prou bé, no em va desagradar.