LES ESCOLES QUE CANVIEN EL MÓN

És difícil explicar els pensaments i les idees que et van sorgint a mesura que avances en la lectura d'aquest llibre. En César Bona es va fer "famós" quan va ser nominat al premi del millor mestre del món. Aquesta nominació l'ha permès publicitar encara més l'actual canvi de paradigma de l'educació. Primer, amb el llibre "La nova educació", explicava diverses experiències realitzades per ell en el seu viatge per diverses escoles. Un recull d'idees sobre l'educació i de propostes que en cap moment es presentaven com la solució de res ni com a exemple prepotent, sinó que es respirava molta humilitat en les seves paraules.
Tot aquest ressò l'ha permès conèixer altres escoles i instituts que formen part de la xarxa d'escoles changemaker, i aquest nou llibre ens les presenta. Un altre cop, no pretén ser el model de res. Ell exposa el què va veure i viure en cada un d'aquests centres, i explica les coses diferents dels mètodes tradicionals que existeixen. Fins i tot, en molts moments exerceix d'advocat del diable, fent aquelles preguntes incòmodes per detectar incoherències o llacunes. En cada una d'elles, les explicacions convencen força per la sinceritat. Després pots estar d'acord o no, però la gent que està en aquestes escoles (alumnes, famílies, educadors) ho creuen i tiren endavant sense cap mena de problema; és més, són feliços.
Coses en comú que tenen la majoria d'aquests set exemples: els nanos hi van contents, hi ha un respecte entre ells i els educadors brutal; no segueixen massa l'estructura tradicional, sinó que tot és més vivencial; la importància de la biblioteca; els nanos expliquen que importen als mestres i professors, que es preocupen per ells...
La lectura d'aquest llibre ha estat un continu prendre apunts de frases que hi apareixen o propostes a fer a les aules o escoles. Per exemple:
"No són els adults del futur, són els infants del present"
"El que fa diferents les escoles és la gent que hi treballa"
"Creus que portaria el meu fill a una escola que s'ho passés bé però no aprengués?"
"Quan hi ha una falta de respecte, s'atura el món. Com pot ser si no?"
I moltes altres frases d'aquelles que haurien d'estar en totes les sales de mestres de totes les escoles del país.
Dos últims apunts. Crec que l'ordre dels exemples no és casual. Vas llegint cada un d'ells, i vas obrint la boca amb les seves experiències... I quan creus que ja ho havies vist tot, arribes a l'últim centre, i alucines, ja que és absolutament lliure. Diuen: "És un caos controlat". Està bé, perquè t'adones que pots tenir ganes de fer canvis a l'escola, però que saps que et quedaràs curt, que el què vols fer són canvis molt petits.
I finalment, i lligat amb això, llegir el llibre és també una cura d'humilitat, ja que et penses que estàs fent canvis a la teva pròpia escola i te n'adones què lluny que estàs de canviar res, que estem a les beceroles del canvi.
En definitiva, tot està per fer, i tot és possible.