BELLEZA OCULTA

Acabarem les diverses entrades del bloc que s'han produït durant les vacances de Nadal fent esment a la pel·lícula "Belleza oculta", un drama protagonitzat per una colla de bons actors (tot i que hi hagi en Will Smith reintentant fer un paper allunyat dels seus blockbusters habituals; ep, no està malament que ho faci, i fins i tot la majoria de vegades se'n surt).
En aquest cas és una pel·lícula senzilla, amb una trama ben pensada, amb tot ben lligat, encara que això faci que les dues sorpreses entre cometes del guió, siguin força previsibles. Explica la història d'un home que, dos anys després de la mort de la seva filla, segueix enfonsat del tot, i com a teràpia escriu tres cartes als valors que ell sempre abans del fet desgraciat havia posat com a elements claus de la vida; amor, temps i mort. a partir d'aquí, doncs passa algun fet interessant (no és pas el meu estil fer spòilers).
Per mi és aquesta pel·lícula és una clara demostració del què ha de ser el cinema: emoció. sense grans efectes especials, sense parafernàlies de tot tipus... sinó que amb un guió senzill, uns diàlegs ben conjuntats amb les interpretacions, enmig d'una música que et trasllada a la història... tot plegat aconsegueix arribar-te ben endins i ja sigui per mimetisme, per por, per la imaginació o per la vida viscuda, trobes on agafar-te, per on entrar a la història i emocionar-te de debò.
Segurament no estarà en cap llista de possibles premis a res, però per mi, un deu, perquè no et deixa gens indiferent, i quan vas al cinema, això és el què busques.