DE DEBÒ QUE NO CAL

Un cop més, i com si fos una innocentada més del dia, el 28 de desembre tingué lloc l'apassionant duel entre les seleccions de futbol de Catalunya i Tunísia. A veure, és que potser hi ha algun contracte signat que diu que és obligatori fer aquesta pantomima cada any?
Va haver-hi una època en què feia gràcia aquest partit. Començaven les reivindicacions més grans, però encara no era el sentiment majoritari, així que veure jugar els millors jugadors del país contra seleccions mundialistes tenia el seu ganxo.
Després es va convertir en un exponent de l'independentisme, i a mesura que això creixia, l'interès esportiu quedava relegat a segon terme, o més ben dit al darrer terme de tots. Donar les regnes de l'equip a un fatxa com el Sergio Gonzàlez dóna a entendre un analfabetisme català molt gran així com un insult al país i la gent que creu en ell. És una de les incoherències simples més grosses dels darrers anys.
S'hi ha afegit el fet que les seleccions que han de jugar contra nosaltres, reben una trucada del govern espanyol, dient que no juguin, de manera que els darrers anys el partit ha estat amb seleccions de pixarrí (amb tots els respectes).
També cal donar importància al fet de què la selecció no compta amb els millors jugadors del país. Els que juguen a Anglaterra, no poden venir perqu`estan jugant partits amb els seus equips; després hi ha jugadors (per exemple els catalans del Madrid) que els prohibeixen venir; i per últim, les "estrelles" del Barça, tenen permís per descansar. Ens queda doncs, un bon equip, però que no reflecteix el potencial català. Per tant, per fer-ho així, no cal.
I no ens oblidem de la samarreta! Cada any, una de nova. Cada any, més lletja que l'anterior. La veritat és que fa pena. Esperem que si algun dia juguem competicions oficials, la samarreta sigui digna del país que representa i no una pallassada com fins ara.
Per tant, tal com ho veig jo, per fer aquest partit de costellada, millor no fer-ho. Guardar les forces per quan això vagi seriosament, i començar a treballar-se els esportistes, per tal que tinguin clar que hauran d'escollir amb qui voldran competir, si amb Catalunya, o amb l'Imperi.