dijous, 13 de febrer del 2020

PENJAT

Buuuuf... com anem de nivell amb els llibres d'aquest any! Després de vertigen, i abans de llegir-ne la tercera part, vaig voler prendre'm un respir amb la novel·la "Penjat" de Daniel Cole. Es tracta de l'autor de Ragdoll, que ja em va causar molt bona impressió. El què no sabia és que l'ombra d'aquest llibre estaria en aquest segon, com així és, ja que la investigadora principal és la mateixa, un parell d'anys després dels fets de Ragdoll. Llegint l'entrada que en vaig fer, resulta que va ser un bon llibre, tot i que el final no el vaig acabar d'entendre com estava explicat, el vaig trobar difícil de seguir, i aquest fet el va deixar fora del top-five dels llibres del 2018.
Què ha passat amb aquesta continuació (tot i que pot ser lectura independent, no és necessari llegir Ragdoll, tot i que sovint en fan referències)? Doncs que molt i molt bé. Segueix sent una novel·la policíaca, amb intriga, però que amb els fets que hi tenen lloc, abarca també una dimensió més gran, qualificant-se els crims d'actes terroristes. Doncs genial. La trama, després dels dubtes de les primeres vint-trenta pàgines, entra amb un ritme trepidant, amb una successió contínua de fets i amb sorpreses i emocions assegurades. La veritat és que m'ha enganxat força, i he gaudit molt de la seva lectura. Ara bé, no sé si és defecte del propi autor, però el final torna a ser massa complicat de seguir. Arriba un moment culminant, on té lloc el desenllaç de tota la història, i la veritat, la manera d'explicar-ho, em perd i l'he de rellegir dues i tres vegades per entendre bé si està passant això,. on està passant, a qui li està passant... És com si el llibre s'ha d'acabar, té un límit de pàgines, is'ha de concentrar tota la conclusió en poques pàgines. És una llàstima, perquè et deixa al final amb un regust de dubte sobre si ho he acabat d'entendre o no, sobre si el què he entès és el què ha passat realment o no ho és.
Tot i aquesta sensació que provoca que no li posi un 10. no li treu mèrit, i li donaria un 9, perquè he xalat de valent amb els girs que anava tenint i com s'anava desenvolupant tot. Crec que ha deixat el llistó massa alt per la tercera part, que segur que h h aurà, perquè... mmmm... no ho explico.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada