PER PREMIS AIXÍ, MILLOR NO CAL

Fa tot just una setmana comentava el què m'havia semblat, a grans trets, la temporada castellera d'enguany a "Temporada 2015".
I com que es va acabar, els del diari ARA han organitzat uns premis anomenats Ara Castells. Una colla de periodistes decidien quina havia estat la millor colla d'aquest ant, juntament amb altres premis (millor fotografia, colla més segura, més innovadora i més popular).
El premi a la millor colla se l'ha endut els Castellers de Vilafranca, basant-se en què és la colla que té més punts en el rànking. Doncs què voleu que us digui? Trobo que és un premi injust. Vilafranca ha tingut més punts, sí, però... ha estat la millor?
Minyons de Terrassa, que ha fet cinc castells de deu pisos descarregats, entre ells el 4 de 10 amb folre i manilles que mai s'havia vist mai, de veritat no té cap reconeixement? Vilafranca ha estat millor perquè té més punts? Què ha fet Vilafranca aquest any? Grans castells, clar, però... què ens ha ensenyat aquest any de nou? Res de res, excepte que és vulnerable, i que les altres per fi ja s'espavilen, i de quina manera!
Si el criteri d'aquest premi és la puntuació, aquesta puntuació s'ha de canviar, perquè és increible que el què ha fet Minyons aquest any, els deixi per darrere. Senzillament, és injust.

TERCERA DE L'OH HAPPY DAY

Aquest any, la tercera edició de l'Oh happy day ha estat més curta que les seves predecessores. Van veure que els programes on només nominaven i no hi havia expulsions, l'audiència era lleugerament més baixa; de manera que aquest any, cada setmana feien fora un cor. Això és clar, ha provocat que duri menys setmanes.
A nivell musical, aquest any hi havia força varietat, però també ha passat una cosa, i és que a partir del segon programa (per no dir el primer) ja es veia clarament quins serien els tres finalistes. Així, cada setmana el dubte era més quin cor marxaria per anar escrivint l'ordre des del 4t fins el desè.
Per posar una mica d'emoció, es van inventar repescar un grup eliminat quan només en quedaven quatre. Crec que ha estat segurament l'erro més gran i incoherent de les tres edicions.
El resultat ja se sap: victòria aclaparadora dels Quartet Mèlt, seguits dels Giovinetto i dels Jarks. Personalment, em sembla un ordre correcte i que diu molt del gust musical de les llars catalanes. Espero que segueixi havent més edicions del programa, ja que és molt distret, què voleu que us digui?

QUARTET MÈLT: guanyadors indiscutibles. Amb ells hi he mantingut una relació musical un pèl estranya. Al principi em van semblar quatre personatges ben estranys, podríem malanomenar "frikis", ja que el seu estil i les seves versions de cançons tradicionals em semblaven ben cursis. Cantaven molt i molt bé, això sí. Tot va canviar quan van fer "Royals". Per mi una de les tres millor interpretacions del programa. És curiós perquè a mi m'han agradat més quan han cantat cançons que estaven fora de la seva zona de comfort que no pas quan feien alguna de les del seu repertori més habitual. Em declaro fan incondicional de la Magalí.
Royals
Papa jo vull ser torero
It's oh so quiet
Fix you

GIOVINETTO:  el cor de joves de Puigreig han estat com unes Geriona més modernes i més divertits. I segurament amb encara més qualitat musical (que ja és difícil!). Si hagués de dir les seves millors, és que les posaria totes perquè ho feien molt i molt bé. Però està clar que quan cantaven alguns dels clàssics ho brodaven. Quan es van atrevir amb les cançons modernes, algunes millor que d'altres, però sens dubte el seu progrés ha estat espectacular (els Mèlt sempre eren brillants)
Lacrimosa
Who wants to live forever
O Fortuna
ABC
Think
Everything's alright

JARKS: grup de gairebé vint nois que semblaven trets d'una pel·lícula americana de bandes. Però com canten, eh? Està bé perquè demostra que a Catalunya no tots els grups i cors són iguals, sinó que estem al nivell de tots els països, i que tenim de tot i per a tot. Actuacions molt bones, tant les tranquil·les (són molt bons cantant) com les mogudes (són molt bons ballant)
The nights
Nessum dorma
Cul
Under preassure

TEMPORADA 2015

Des de fa tres anys, ja és un costum qualificar la temporada castellera gracienca com la millor de tota la història. Aquesta vegada, la frase cal obrir-la de mires i generalitzar-ho a tot el món casteller. Perquè, després del que hem vist aquest 2015, ens podem imaginar superar-ho? Arribats a aquest punt, podem dir que és clar que sí que es pot superar, a mesura que les colles es vagin superant a sí mateixes i els castells macrobestials inundin les diades.
Fa poc més de dues hores s'ha completat un dels castells inèdits: el 4 de 10 amb folre i manilles per fi ha vist la llum i l'han descarregat els Minyons de Terrassa. una colla que aquest any, amés dels gammes extra de rigor, s'ha apuntat fins a 4 vegades el 3 de 10. QUATRE VEGADES!! UNA MATEIXA COLLA!! EN UN ANY!! Castellers de Vilafranca, aquest any més irregulars de l'habitual, s'acomiaden de l'any també amb el castell de 10, el 2 de 8 sense folre... I la Vella de Valls, que torna a plantar cara amb el 3 de 10, i sobretot el 4 de 9 sense folre... I totes les altres colles de gamma extra, fins a nou colles l'han tastat aquest any!
Moltes colles han aconseguit aquest 2015 superar els seus registres i descarregar castells per elles mai assolits, i això fa créixer el món casteller i el fa cada cop més gran.
Pel què fa als nostres, els graciencs, meravellosa temporada, i vista des de la barrera, penso que ha estat una temporada molt intel·ligent. després de canvis forçats en els troncs i la típica renovació de gent, han consolidat el 3 i 4 de 9, juntament amb tota la gamma alta de vuit pisos. Fent servi el tòpic de que "el fàcil no és arribar, sinó mantenir-se", els de Gràcia ho han sabut fer molt i molt bé. Assentar aquests castells i anar treballant per sota per tal de fer el següent pas, ja sigui atacar el titànic 2 de 9 amb folre i manilles o decantar-se pel 9 de 8 mentre exhaureix les darreres hores de gamma extra.

Aquest any la meva implicació ja ha estat minsa, minsa. Participar a 5 actuacions, 0 assaigs... tot esperant el retorn... si algun dia retornem a pocs metres del local d'assaig... 

UN CARAMEL PERILLÓS

Fa uns quants dies vam poder gaudir d'un dinar en un restaurant on anem de tant en tant ja que ens agrada força i li tenim un "carinyu" especial de fa molts anys. No en diré el nom per fer-ne propaganda de cap tipus, tot i que puc dir que es tracta d'un joc de taula (el MUS), que es juga SOL.
Ens acompanyava el nostre MEC particular ja que celebràvem l'aniversari de la seva mare. I només entrar, el senyor que atén les arribades ja l'avisa: "Quan marxis, tinc un regal per a tu". Evidentment, el MEC volia dinar ràpid per gaudir de la sorpresa. En marxar, la va anar a reclamar, és clar ("lo prometido es deuda"). Era un caramel. Un caramel que aprofitant la invasió ianqui del Halloween per la nostrada Castanyada, representava una terrorífica carbassa.
Així doncs, independentment del què es pensi sobre aquesta moda imposada per les botigues, semblava tot normal.
La qüestió és que darrere el caramel, hi havia una etiqueta amb els ingredients, la data de caducitat... i una advertència. OJU! Deia: "CONTÉ COLORANTS QUE PODEN TENIR EFECTES NEGATIUS SOBRE L'ACTIVITAT I L'ATENCIÓ DEL NENS"
Uau! Quina passada! Ens donen un caramel pel MEC de 6 anys amb una nota com aquesta! És més que probable que els senyors del restaurant ni s'ho hagin llegit, ja que donar-ho té nassos. Però clar, el més alarmant és que algú faci un caramel com aquest, que tingui aquests efectes, i es quedi tan ample! Déu n'hi do! Es deurien quedar ben descansats després de crear aquesta bomba... un cop més, la moda que ens matxaquen els medis de comunicació i el comerç passa per sobre de qualsevol dret a la salut dels nens i nenes. Sí senyor. Amb dos...