Potser hi he anat tres o com a molt quatre vegades amb els nens i nenes en els meus anys de mestre. És una sortida que està bé i prou, perquè no és barata precisament, i a més, moltes vegades, els nens estan més pendents dels efectes especials que no pas del què estan explicant.Aquesta vegada, vam estar de sort, i els nens i nenes van estar molt atents perquè el documental tenia poques filigranes de distracció.
Però el què em va cridar més l'atenció va ser una altra cosa: la constatació de com la crisi econòmica afecta a tots els serveis.
I és que en arribar, un noi molt simpàtic va obrir la porta. Vaig entrar per procedir al pagament, i aquell mateix noi va entrar a la guixeta, em va cobrar, em va donar les entrades i la factura. Vaig sortir a buscar les classes, i quan tocava entrar al passadís, el mateix noi era qui sortia de la guixeta, ens trencava les entrades i ens donava les ulleres! Un cop a dins de la sala, endevineu qui feia d'acomodador? Ho heu encertat! El noi pluriempleat! I així és com amb un sol sou es fan quatre feines. Sort que vaig veure un altre xicot que s'encarregava de la pel·lícula i el projector... però clar, deu tenir les hores comptades; a la que li ensenyin on és el "play" al noi pluriempleat, ja estarà llest!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada