EDUCACIÓ EMOCIONAL

Quan els mestres fem sessions de formació, siguin cursets, tallers, conferències o el què sigui, esperem que aquesta sessió sigui personalment interessant i útil per la pràctica. Moltes vegades es compleix una de les dues condicions, i fins i tot alguna vegada cap de les dues.
Quan es té la sort d'assistir a un taller en què coincideixen els dos ítems, i a més, encara en pots afegir molts més, el què en surt d'això és, de totes totes, una experiència fascinant. I això és el què ha succeït en el taller d'educació emocional realitzat aquest darrer cap de setmana. Sí, sí, he dit cap de setmana... Si volem canviar maneres d'educar a l'escola, una de les coses que cal és canviar la mentalitat de nou a cinc que encara molts mestres tenen. De nou a cinc, és impossible renovar, innovar, millorar, ni res. I qui digui el contrari s'enganya a sí mateix.
Total, que ja fa temps que es parla d'aquesta gran oblidada per molts que és l'educació emocional, i algunes escoles comencen a despuntar en aquest aspecte. És un d'aquells temes que queda molt bé dir que s'ha de potenciar, però que no es va més enllà. Quan vas amb la ment oberta i deixes que t'expliquin què vol dir això, te n'adones de moltes de les accions que fem com a mestre a les escoles i que no fan cap bé als nens i nenes. És un canvi de mentalitat, o com bé dèiem, un canvi de mirada. L'autoestima dels nens, el respecte, l'empatia, les emocions, un seguit d'aspectes que quan hi penses te n'adones de què és realment important cuidar-ho per aconseguir millorar el nostre sistema educatiu.
Però clar, per molt que es treballi, això no ho valora ningú. Al final, arriben a 2n de batxillerat i s'ho juguen tot a una nota de selectivitat independentment de tot el què hagis volgut fer abans. Si algun dia aconseguim un estat nou, m'agradaria veure si no caiem de nou en els mateixos
errors, enlloc de reformular l'educació i fer-la més moderna, nova i emocional.