Aquest títol de la cançó dels Pets em serveix per a pensar en tercera persona el què visc en primera. Sí, m'he fet (o m'estic fent) gran a passes de gegant.Aquesta sensació sorgeix en el moment en què arriba a l'escola una mestra per substituir un company caigut en combat (operat de l'espatlla). Fins aquí tot normal, però és llavors quan veus que la mestra que arriba, té 22 anys i és una ex-alumna, no només de l'escola, sinó meva!!!!!
Estem parlant de què la vaig tenir quan era una marreca de 8-9 anys, ara ja en fa 14!!!! Miro de fer càlculs, però és cert. Amb ella vam fer Robin Hood d'obra de teatre al llunyà 2001, i avui recordàvem aquells carnestoltes e què tots els nens anaven iguals, dins d'una cartolina (en el seu cas, any Gaudí, anaven de vitralls). M'ha confessat una cosa que ja sabia, que als nens no els agradava pas anar d'aquella manera. Sort que ho vam canviar!!!
Però és que això vol dir que ja fa molts anys que estic a l'escola, que sóc-faig de mestre, i que els anys són ja un bon grapat. Tampoc és que ho noti molt, la veritat; però quan passen coses d'aquestes és quan reflexiones i penses: "Caratxus, als ulls dels altres dec semblar un senyor!!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada