LA MOSCA JA ÉS AL NAS

Ahir va fer dos mesos del recordat 9-N. Un any sencer esperant aquell dia, tot i que en realitat és més d'un any. Tot el 2014 marejant la perdiu amb la consulta: que si sí, que si no, que si la pregunta, que si la doble pregunta, de tot. Al final es va realitzar, èxit per uns enganyifa pels altres. I dos mesos després ens trobem encallats en una mena de scalèxtric (amb poques piles, per la velocitat dels cotxes), on anem donant voltes i voltes i sempre tornem al mateix lloc; arribem a una meta però seguim donant voltes per arribar-hi una altra vegada, i una altra, i una altra.
Els nostres polítics, un cop més, no estan a l'alçada dels esdeveniments, ni dels 2 milions i mig que s'han anat manifestant durant 3 anys seguits cada 11 de setembre. Segueixen prenent-nos el pèl. I encara que arribessin a un acord de mínims, i es fessin eleccions, han de tenir clar que han perdut de nou tota la credibilitat que es podien haver guanyat. Jo no sóc pro-Mas, però les seves frases metàfores m'encanten. I la de "en moments excepcionals calen decisions excepcionals" és la més clara de totes. Segur que no és gens fàcil posar-se d'acord, no ho dubto, però si la voluntat és la mateixa, ja us dic jo que s'arriba a un acord. llavors què els frena? L'orgull? El desig de manar? El poder? És possible que no hagin entès encara que el país està per davant dels seus noms? Per voler-los gravar en or dins la història, estan deixant passar la història de llarg.
De totes maneres, crec que finalment sí que hi haurà eleccions, però com no s'ho treballin millor, si no tornen a demostrar que faran el què el poble vol, el grinyol de la porta de la independència ressonarà fins a les antípodes.