CONTINUA EL PENÓS ESPECTACLE

Des de l'11 de maig que no feia cap entrada amb l'etiqueta de Catalunya. I va ser per comentar un 2 de maig. Gairebé dos mesos. I no serà perquè no han passat coses en aquestes setmanes. Breu reflexió sobre algunes d'elles:
tema banal, entre cometes. Més aviat d'autoestima com a nació que no pas de l'actualitat política del moment. aquesta l'hem d'anar a buscar al
- Hi ha hagut unes altres eleccions, les municipals. Mentre es discuteixen encara entre qui ha tret més vots, qui ha pujat, qui té més alcaldies... hem vist pactes entre partits independentistes amb constitucionalistes (VERGONYA!), si ens centrem en Barcelona, vam viure una nit electoral en què ERC va guanyar per molt poc, però empatant amb regidors amb els comuns. I què ha passat? Doncs que després de celebrar tenir un alcalde independentista, La Colau s'ha venut als fatxes, i amb els vots del PSOE i de C's encarnats en Manuel Valls, s'ha fet de nou amb l'alcaldia. U) Per molta cara de pena que fes l'alcaldessa, les coses com són. Ho és gràcies als vots de la gent a qui teòricament ella volia fer fora de la societat. Diguem que molt coherent no és. I 2) Esquerra va treballant per ampliar la base, i s'ha quedat amb un pam de nas, ja que la base se l'ha menjat amb patates.
- Hem viscut el final de l'ignominiós judici als presos polítics. hem pogut sentir les seves darreres paraules plenes de força, emoció i sentit, sent escoltats per una colla de descerebrats que tenen la sentència escrita des del primer dia. Avui han tornat a les presons catalanes. No és casa seva, on haurien de ser, però estan més a prop per a les seves famílies.
- També hi ha hagut eleccions europees. Van tenir una participació rècords, i a Catalunya va guanyar el president Puigdemont. Llàstima que van aconseguir dos diputats i no tres com hauria estat genial. Ara bé, els jutges imparcials d'Espanya els volen impedir exercir. Vergonya!
- I per últim, seguim espectadors desesperats davant la inoperància dels nostres polítics, incapaços de tirar endavant el país i de trobar la unitat per tal d'anar plegats cap a l'únic objectiu pel qual els vam votar, la independència. Fan llàstima, però no és malauradament cap novetat. Ja fa temps que en fan, de llàstima. I sembla que tenen pensat seguir així. Vergonya! I que no em vinguin en què no ens hem de criticar entre nosaltres. No, no... els critico a tots, perquè tots estan fent pena! L'únic que pot canvia la situació serà la condemna als presos.Si quan això passi, som incapaços d'aixecar-nos com a poble i petar-ho tot, és que no ens mereixem ser lliures. creuem els dits.