FEM RIURE

Fa un parell de setmanes es van fer públics els noms i entitats que rebrien la creu de Sant Jordi, el guardó que atorga la Generalitat de Catalunya. Un cop passat la sorpresa mediàtica de veure el nom d'en Messi, apareixien altres noms que en més o menys mesura s'ho han guanyat a pols. Una de les persones guardonades és l'ex-presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Independentment dels colors del seu partit (o partits), una presidenta del Parlament no deixa de ser la segona autoritat del país. A mi, això sí, que li donin aquest reconeixement o no, no em feia ni fu ni fa.
Però vet aquí que la De Gispert va i fa un tuit dedicat a algunes de les persones que han estat els darrers anys insultant Catalunya, i per tant, insultant-nos a nosaltres, de les maneres més vils i infames que es recorden. Ens han dit de tot, i alguns dels seus insults, podrien ser objecte d'estudi per maldat compulsiva. Les crítiques al tuit no es van fer esperar. Fins i tot, alguns dels que estarien en el mateix bàndol van criticar-la. La Núria de Gispert el va esborrar i es va disculpar. Fins i tot va posar la creu de Sant Jordi a disposició, renunciant a ella si així ho creien convenient. I vet aquí un gos, vet aquí un gat i vet aquí uns catalans cagats i auto-odiats, van i accepten la renúncia.
Així doncs, ja pots dur una vida pura, una trajectòria digna, amb errors i encerts, però sempre digna, que fas un sol tuit, i t'envien els lleons a menjar-te el fetge. Bravo.
Evidentment em sembla deplorable aquesta actitud de treure-li ara la creu. Com si ningú fes tuits insultants... Es disculpa i au, tal dia farà un any. Però que gent que es declara independentista, hagi lapidat l'ex-presidenta, quan altres persones han estat més fastigoses, mentideres i repugnants? On és la decència de ser tan cruel amb una política tuitaire quan els teus enemics són encara més desagradables i no fas res més que posar l'altra galta?
Mireu, estic d'acord amb aquells que diuen que entre nosaltres no ens hem de barallar, que encara que no vagin units a les eleccions, tots sumem i no ens podem criticar pel bé del país. Però és que ja està bé! Ja n'hi ha prou de baixar-se els pantalons! És que al final ens vendran per un sac d'arròs i amb la conya aquesta de "no ens critiquem entre nosaltres" haurem encara de donar les gràcies! Si us plau, és que n'estic fart! I sí, Girauta, Arrimadas, Millo i Montserrat són uns porcs, i encara són més coses són per totes les mentides i odi que han anat escampant per Catalunya i Espanya. I quan els nostres polítics diguin les coses pel seu nom i deixin d'amagar-se darrere falses banderes de bonisme, potser canviarà el vent i farem alguna cosa més que cassolades i botifarrades.