I EL TRON ÉS PER...

Doncs ja està. Finalment, ha arribat el dia. Joc de trons tanca la paradeta televisiva definitivament. La vuitena temporada, la més curts (sis capítols), però de més durada; la més controvertida; la que ha despertat passions; la que ha provocat reaccions crítiques a favor o en contra; la que a multiplicat per mil l'aparició de gent dient que "Jo no he vist mai cap capítol". Una abraçada a tota aquesta gent, però per què ho han d'anar pregonant com si fos una gesta? Jo no he vist la gran majoria de sèries que tothom en parla i o ho vaig anunciant, la veritat... S'ha de ser una mica "notes" per anar d'aquest pal neohippie...
Però anem al tema. Quina temporada, mare de déu. Com molta altra gent, ha estat la primera vegada que esperava amb ganes que arribés... el dilluns! Cap a les deu, durant sis setmanes, m'he amorrat a la pantalla per gaudir del final d'una sèrie que ha trencat motlles, tant si agrada com no. I valia la pena tanta expectació? Doncs és clar que sí. Veurem que fa l'autor, en George R.R.Martin quan publiqui els llibres, si es deixa influenciar o no. Qui sap si ho arribarem a veure.
I a mi què m'ha semblat? Doncs és evident que a nivell de teleespectador estic content, perquè els capítols han estat per mi, genials. Els dos primers, preparant la guerra amb l'exèrcit de la nit, t'omplien tots els sentits de tensió. gaudia del retrobament de personatges a Winterfell, i com anaven vivint aquestes darreres hores abans del què havia de ser el seu final. Sense passar res, els nervis de mica en mica t'anaven envaint.
Llavors arriba el tercer episodi, la gran guerra. Un capítol fantàstic, però clar, compartíem molts la sensació de que no havia estat com esperàvem, ja que la cosa pintava fatal i ens esperàvem una escabatxina de personatges que no es va produir. Si que moren alguns, però secundaris en la seva majoria.
El quart capítol, és un impàs, segurament el més fluixet dels sis. I llavors arriba la patacada del cinquè i sisè, quan es confirma la separació entre la satisfacció del què veia contraposat amb la incoherència de l'argument amb tot el què havíem vist en les anteriors temporades. La qüestió és clara: després de tants anys defensant la Daenerys, trencadora de cadenes i mare de dracs, de cop i volta, en dos capítols es converteix en una boja venjativa. La veritat és que provoca molta ràbia veure aquest canvi tan sobtat del guió. Si volien acabar així, haurien d'haver anat preparant el terreny abans, amb una degeneració més constant, i no d'un dia per l'altre. Així que content amb la sèrie però decebut amb com l'han fet.
Donava la sensació que s'havia d'acabar i això és el què han fet. La resta de personatges acaben en els seus llocs, sorprenent amb la coronació de Bran el trencat. Com ningú es queixa amb la independència del Nord amb la seva reina... Bé, la veritat és que grinyolaven força coses, però clar, era el final i prou.
Però han aconseguit el què volien, que tothom en parli. La veritat és que ho trobarem a faltar, segur. La valentia de l'Arya, el seny de Ser Davos, tot en Tyrion... personatges ficticis que ja formen part del nostre imaginari popular, on han entrat per la porta gran.
DRACARYS!