FUNGUS

La meva col·lecció de llibres d'aquest any s'ha cruspit una nova víctima, "Fungus" d'Albert Sànchez Victus.
Piñol, un autor molt conegut pe algunes de les seves obres, com La pell freda i sobretot
Aquesta vegada ens trasllada a una vall dels Pirineus on arriba un anarquista fugint de Barcelona a finals del segle XIX. allà, per error, desperta una raça de monstres que l'obeeixen en tot, donant peu a lluites contra el capital i altres enemics que van marxant cap a les muntanyes a investigar els estranys successos que hi tenen lloc.
El primer que he de dir és estrany. ha estat una lectura estranya. Sense arribar a captivar-me en especial, l'he anat seguint i motivant per veure com anava desenvolupant-se la trama. Com a Victus, el personatge principal no genera gens d'empatia, és una persona que més aviat no acaba de convèncer i aconsegueix evitar qualsevol identificació. I clar, quan el protagonista a mi no em diu res, la curiositat i l'atenció es veuen afectades. Els monstres tampoc m'arriben a dir res, més aviat em deixen indiferent degut a la seva extraordinària anormalitat i aspecte. Costa força veure'ls actuar, són massa estranys per lo proper que arriben a estar en el seu aspecte tan semblant a un bolet. Semblen més aviat uns personatges de pel·lícula de por de sèrie B, com la famosa "Atac dels tomàquets assassins". No sé, potser el fet de pertànyer al món vegetal, els confereix una presentació poc atractiva, per molt psicòpates que arribin a ser.
Té moments interessants, ben pensats, i demostren una imaginació desbordant, combinats amb altres moments que no diuen massa res. Suposo que l'època en què es troba situada la història tampoc és una temps que a mi em cridi especial atenció, i com que és una època que mai m'ha dit res, també afecta el meu interès. I potser aquest extra d'imaginació , en alguns moments et deixa fora de joc, i demana massa del lector per acabar d'entrar en aquest món especialment fantàstic a un nivell massa exagerat. La manera de titular els capítols m'ha crida l'atenció i han estat bé. I les sorpreses de la trama també han aconseguit mantenir l'interès. Així, força coses que sí, i força coses que no. Massa extrems.
Tot i això, m'ha distret força, sense arribar a enamorar-me. Sembla que, igual com en les pel·lícules, aquest any no acabo de trobar res que m'apassioni.