En aquest cas, tenim una nena i una mare que s'inventen tot un parc d'atraccions amb la seva imaginació i les seves manetes, sense saber que en un bosc perdut, allò que imaginen s'està fent realitat. Quan la mare es posa malalta i ha de marxar de casa, la nen es rebel·la conta la situació amb ràbia, i oblida el joc. Quan per casualitat el descobreix, se n'adona que haver-lo guardat en un armari ha provocat que "l'obscuritat" destrueixi el parc.
Aquí doncs la semblança amb tots els respectes per l'obra de Michael Ende, on el fet que els nens es fan grans i deixin de somiar i tenir imaginació, crea el "No-res" que ho destrueix tot. Aquesta idea és molt potent, i en el món que vivim, malauradament cada dia es fa més real i palès aquest fet. Els nens d'avui en dia creixen de seguida empesos per la societat, el consumisme, els mitjans, i també per la pressió dels pares, escola i social. Cada vegada deixen de creure en la fantasia més aviat (cosa que els anti-Disney deuen celebrar, i tant de bo s'ennueguin amb el sopar).
La pel·lícula és molt transparent, i a més també posa sobre la taula que no tot és color de rosa amb la malaltia de la mare, i sobretot, amb la reacció de la filla. Aquesta emoció donaria per molt debat en una escola, i tant!
Un però el podem trobar quan molt al principi, treu de sota el llit una tablet per a fer coses... NOOOOOO! I un segon després, parla per mòbil (per sort no és seu, sinó de la mare, a qui li ha pres). Però la tabet sí que és seva... Tampoc feia falta per a l'escena. Així que seguim normalitzant l'accés prematur a la tecnologia. Per sort ha estat dos segons i no es repeteix aquest missatge, i en canvi, pren força el de fomentar la creativitat i la imaginació.
Ha estat una estona agradable, no molt llarga, cosa que també s'agraeix, i encara que no sigui res de l'altre món, almenys no és una kk amb potes com moltes de les pel·lícules i sèries infantils del moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada