LA FAVORITA

Doncs no, la veritat és que aquest any no estic encetant massa les pel·lícules que faig passar per davant dels meus ulls. Ara ja en porto unes quantes, i la veritat és que costarà fer el rànquing de les millors quan acabi el 2019 si la cosa no canvia...
En el cas de la peli que ens ocupa, La favorita, sembla que s'ha arribat a un màxim. I és que vaig haver de veure el final l'endemà d'haver-la començat. Bàsicament perquè... em vaig adormir! Quin rotllo! Per variar, un tràiler que semblava prometre, i unes nominacions als òscars que semblaven ser un bon senyal. Però és que quan ja dúiem quinze minuts (o menys) ja ens vam adonar de què allò no anava a ser una estona amena.
Un molt bon repartiment per explicar la història de la reina d'Anglaterra en època ja victoriana, com canvia de mà dreta per ajudar-la. Les intrigues, els secrets de la cort... tot el què passa de potes endins protagonitzat per una noblesa decadent.Però aquestes bones actrius es troben amb una realització diguem-ne... alternativa, un muntatge especial, una manera de narra la història estrambòtica, una música inquietant que et posa nerviós... res, que no em va agradar gens ni mica. Han volgut fer la peli com una cinta de cinema independent, i la veritat és que s'enfonsa pels quatre costats. I vaig voler veure el final el dia següent pel fet de veure-la sencera, no per cap interès més.
La veritat és qu em faig creus d'haver-la posat com a guanyadora a la porra dels òscars. É evident que si l'hagués vist abans, no l'hauria posat com a premiada en cap categoria. I ara entenc més el premi a Green book. Clar, aquesta Favorita no era pas rival!
A veure si canvia la sort i aconsegueixo veure alguna cosa espectacular. He vist algunes que estan bé, però encara res especial.