Però molts més anys feia encara de poder viure a l'estadi un Barça-Madrid. Ui si en feia d'anys que això no passava... Segurament des de que podia anar-hi amb carnet familiar, fa més de 20 anys enrere. I ostres... és com anar en bici. En cap moment vaig tenir la sensació d'aquesta llarga temporada sense veure'l. Va ser veure aquell color blaugrana (mira que és lletja aquest any, la samarreta) davant del color blanc, i la sang em va començar a circular ràpidament per venes i artèries, les cordes vocals es van tensar per cridar, cantar i indignar-me amb els esdeveniments... Ai... quins records d'aquells temps tan bonics de hooliganisme... Veure els del Madrid allà al davant i més si provoquen com ho va fer el Vinicius aquest, un "ninyato" que no sé què es pensa que és... que nosaltres tenim els jugadors que tenim, però ell no arriba a la sola de la sabata de cap (bé, potser del Luke De Jong)... Aix, quina ràbia...
Però una de les coses que més em va impactar d'ahir no va ser res relacionat amb el futbol. Veure més de 80.000 persones juntes altra vegada en un estadi, apilotonades i cridant... no sé... després de la pandèmia, quan està pervenir la sisena onada... a mi, la veritat he de dir que em va inquietar molt. I veure la calma amb què la gent ho vivia més. I veure com, tot i estar prohibit, la gent anava sense mascareta o se la baixaven quan es giraven els de control... E va recorda als de les discoteques: "no podem controlar que la gent es tregui la mascareta". Doncs local tancat si no ho pots controlar. i a cagar a la via. Doncs als estadis igual. Si no es pot controla, doncs no entra públic. Ai... és que si es pot, es fa, no? Pe això la humanitat és imbècil perduda i no pararem fins a destruir la vida i el planeta, perquè les persones som una colla d'egoistes. Jo ja se sap que soc molt dur amb aquest tema, però és que els que no compleixen les normes, una bona injecció de covid a les venes i pimpam.
Ah, per cert, sí, el partit es va jugar, vam perdre una altra vegada, etc. Fot ràbia perquè tampoc és que els altes equips espanyols siguin superiors, però és que els nostres semblen que estiguin de vacances. Quan toca atacar, tot són tocs enrere, frenar l'atac, anar a ralentí... En canvi, el Madrid agafava la pilota, i en cinc segons es plantaven a la nostra àrea amb 6 paios corrent com si els perseguís un toro. Quan passava al revés, quan la pilota arribava als dominis de Cortuois, els defenses blancs ja havien tornat sense presses. Estic d'acord en què Memphis està desaparegut... que en Frenkie està sota mínims... que no hi ha gol, i menys si juga l'altre de Jong... que ara toca explotar en Gavi com van fer amb l'Ilaix, i així va anar el tema... que el Coutinho sense fer res és el que més demana la pilota i mira endavant... La veritat és que veure el Barça actual desespera una mica (molt si juga contra un gran), però jo continuo dient que guanyarem la lliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada