La història, més o menys coneguda, ens porta a Alaska, un territori que si ets de temperatura ambient tirant a càlida no seria el teu paisatge ideal per viure (sí per veure, clar, és meravellós). Allà hi arriba de males maneres en Buck un gos enorme que va passant de mà en mà fins que al final troba quin és el seu hàbitat natural. Entre mig, persones més amables amb els animals i altre no tant. Al meu parer, es treu poc suc de la convivència amb els carters que van amb el trineu portat per gossos, però clar, calia arribar fins en Harrison Ford, que és amb qui descobreix la seva naturalesa.
Diuen els crítics que la peli millora a mesura que avança. Jo personalment, amb el meu parer particular, he gaudit més amb la primera part que no pas amb la segona, suposo que perquè tenia més ganes d'acció que de reflexió. Possiblement, la novel·la original se centra més en aquesta segona part que no pas en la primera. Tot i no decaure, a mi m'ha enganxat més com ja comentava, la part de gos de trineu que la d'acompanyant d'en Ford (bé, qui acompanyava a qui?).
La creació del gos i la resta d'animals és un punt polèmic. Per una banda, hi ha els anti's, que diuen que clar, es vol parlar de la natura i els animals, i que amb gossos creats per ordinador, es veu tot massa fals i poc natural. És cert, però per altra banda, és evident que gran part de l'encert de la pel·lícula és la recreació dels gestos i les mirades d'aquest gos, que si no es feia per ordinador, no hauria aconseguit transmetre les mateixes emocions. Així, s'entén la crítica, però clar, sense això perd la meitat de la gràcia.
Així doncs, en definitiva, bona pel·lícula d'entreteniment, passes molt bona estona, tot i que és difícil, ja que bona part de la pel·lícula és un monòleg, degut que hi ha la veu de qui parla, però el gos, per motius obvis, no contesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada