ANIVERSARI DESLLUÏT

I ja està, ja han passat els actes per commemorar el 4t aniversari del'1 d'octubre. I hi ha una mica de mala maror en aquest record. Semblava que l'embranzida de la Diada donaria ales a a quests actes, i tot i que han estat bé, només han estat això, actes commemoratius. Crec que en el fons això és el què havien de ser, i no un moment de lluita. Això va en un altre apartat.

Alguns espanyolitos se'n riuen, però és que així estava concebut, tot i que entre tots els actes sumats, seguim sent el moviment amb més capacitat de concentració de persones. El dijous 30 a la nit ja començaven els record s d'aquella nit a les escoles, i l'endemà, el primer d'octubre, algunes concentracions i actes que recordaven el fet. Dissabte, marxes de l'ANC, que com molt bé deien a l'Està passant, sembla que els de l'Assemblea ens vulguin cansats. I diumenge 3 d'octubre, aniversari de la vaga general, també una manifestació que estava bé, però en cap cas era res espectacular.

I és que després de l'èxit de la Diada d'enguany, sembla clar que l'únic que pot tornar a reactivar e procés i tornar la lluita als carrers i places, és l'estat espanyol. Només ells, fent alguna bestiesa, són els que tenen l'encenedor dels independentistes. He de ser sincer explicant que quan van detenir el President Puigdemont a Sardenya, vaig pensar que aquí ho teníem. Ja s'encenia la guspira de la revolta de nou. Ja veia el capítol final. Però caram, va durar ben poc, perquè la justícia (la de veritat, no l'espanyola) el van deixar anar. I la gent va tornar a casa. 

Sigui aquesta o sigui una altra, cal trobar la situació desencadenant, i no pot trigar massa en arriba, perquè dia que passa, gent més desmotivada que hi ha. Jo com sempre, soc optimista i penso que tard o d'hora passarà. Serà la detenció d'en Puigdemont o qualsevol altre acte feixista, però hi arribarà, i llavors, no només els carrers seran sempre nostres, sinó que ho serà tot el país.