UNA DIADA DE NOU

En una situació "normal" i parlant de castells, aquest títol per l'entrada ens donaria a entendre que hem realitzat una diada amb castells de nou.

Res més lluny de la realitat, després de més d'un any i mig sense castells (exceptuant alguns pilars de festa major), finalment les condicions ja han estat propícies per tornar a veure actuacions castelleres a les places de Catalunya. De nou, s'han tornat a fer castells. Per fi. Ja era hora.

Segurament, després dels nens i nenes, el col·lectiu de la cultura popular ha estat un dels més perjudicats socialment durant aquesta pandèmia. Altres col·lectius han patit per altres raons (econòmiques) però se'ls ha permès intentat recomençar. En el cas de la cultura popular, la seva activitat s'ha vist reduïda en la seva totalitat: no podien assajar, no podien trobar-se, no podien actuar... I en el cas dels castellers, doncs era claríssim que la proximitat entre els diversos membres de la colla no aconsellaven la seva execució. Es fa difícil imaginar un castell mantenint les distàncies entre els castellers i castelleres.

Però de mica en mica les restriccions s'anaven relaxant, i aquest agost, en grups bombolla molt reduïts, es podien fer pilars de 4 en moments puntuals, amb el públic lluny i assegut, etc. Més tard ja van permetre assajar amb més d'un centenar de persones, però les restriccions tant per complir en assaig com en les actuacions, continuaven vigents. Amb aquest panorama, ja es preveia el retorn a l'activitat castellera aquest cap de setmana, i en el cas de Gràcia, es plantejava la celebració de la Diada. El divendres abans de l'actuació, s'eliminaven la gran majoria de restriccions que encara quedaven, donant via lliure a la cultura popular.

I així, arribàvem a la celebració d'aquesta actuació, on vam poder gaudir de dos castells de 6 (el quatre i el quatre amb l'agulla), d'un 3 de 7 i un pilar de 5 (més pilars de 4 habituals). Va ser una actuació que passarà a la història, i no pas pels castells assolits, sinó per ser els primers castells post-pandèmia, no del tot normals, continuen les mascaretes. Es va veure molta gent emocionada. Personalment, em comentaven que hauria d'haver anat amb camisa, però crec que aquesta era una actuació per a què la gaudissin els castellers i castelleres que estant en actiu, han passat aquesta pandèmia intentant mantenir la colla el màxim d'activa per poder tornar a començar en les millors condicions possibles quan arribés el moment. Aquesta actuació era per ells i elles. I a nosaltres, el públic del moment, molts ex de la colla i altres espectadors habituals, a fer claca i animar-los a tornar a tocar el cel ben aviat.