THE ORVILLE (x2)

Just quan començava la Festa Major (que lluny queda ja), feia una entrada sobre una sèrie que feia temps que tenia en ment però no veia mai, The Orville. Tracta de les aventures i desventures de la tripulació d'una nau espacial que investiga mons i civilitzacions. Com deia en aquella entrada, la idea d'Star Trek actualitzada i modernitzada amb sentit de l'humor de l'intel·ligent i el destraler.

La segona temporada segueix l'estela de la primera, tot i que en aquesta guanyen els capítols de passar l'estona més que no pas els que tenen punts diferents, d'aquells que la fan especial. Tot i això, la valoració segueix sent positiva si es mira en la seva totalitat, per aquests moments puntuals, perquè distreu amb humor i per l'encant dels seus personatges. Justament d'aquest darrer punt, decep una mica la retirada de la cap de seguretat (l'actriu tenia altres projectes), ja que era de les meves preferides. La substitueix una altra ésser del mateix planeta amb les mateixes característiques de força, però en no semblar tan vulnerable, és un altre estil. Al final de la temporada ja la tinc més assimilada. Com un altre punt en contra, apart de que no hi ha ha tants moments estel·lars, és que en aquesta temporada potser abusen massa del tema relacions sentimentals, que tot i donar profunditat als personatges i fer-los és humans, en alguns moments alenteix el ritme dels episodis, sent recomanable no mirar-ne algun a l'hora de la migdiada (hi dic per experiència).

Però a partir d'aquí, tot són ímputs positius. I comentat el del carisma dels personatges, destacarem tres moments de la temporada:

En el capítol en que han de salvar els habitants d'un planeta que està a punt de ser destruït, té lloc un dels moments durs. No els poden salvar a atots, i s'ha de fer un sorteig. Uns se salven i els altres, efectivament, moren. Torna allò de que no tota l'estona acaba bé, Dilema dels grossos. El conflicte amb les tradicions moklanes i l'exterminació de les femelles torna a aparèixer i també té un final que no és bo del tot. La utilització del simulador per aconseguir experiències de tot tipus, tot i ser falses, els dona aquest component vulnerable a tots els membres de la tripulació. 

Com a trama, l'aparició del keilonians com a súper-enemics, amb la traïció d'un dels integrants de l'Orville conformen un doble capítol ben mogut. I també és destacable el descobriment d'un planeta que és molt supersticiós amb les dates de naixement, on xoca la diplomàcia amb l'amistat, cosa que també apareix en el conflicte amb Mocklus.

Anem doncs amb la tercera temporada, que es veu que ara per ara és i serà l'última.