GRÀCIA, ANC I JOEL JOAN

Aquest dimarts s'ha presentat els actes que organitzarà la ANC de Gràcia durant la Festa Major (destaquen la fira Estelània, l'estelada d'espelmes i la cadena humana del dia 20). A l'acte, primer ha parlat el president de la Fundació de la Festa Major (molta lectura i molt entrebanc), el coordinador de l'ANC de Gràcia i a continuació han pres la paraula l'Eva Piquer, la Carme Sansa i el Joel Joan, que han estat ben bé tres quarts d'hora parlant sobre la independència.
D'en Joel Joan es poden dir moltes coses, i segurament a molta gent no li agradarà el què diu o com ho diu. Però no es pot negar per una banda l'entrega absoluta a la causa catalana, el constant intent de millorar el món de la cultura del nostre país, i moltes coses més. La més recent, la promoció arreu del món de la seva pel·lícula Fènix 11.23.
La veritat és que quan parla, es fa escoltar, sobretot perquè creu en allò que diu, viu cada una de les seves paraules i els fets que l'acompanyen. Avui, ha rebut aplaudiments espontanis en una de les seves intervencions, quan l'Eva els preguntava si havíem de ser optimistes, si això acabaria bé. En Joel ha dit (més o menys, no ho he gravat pas):
"Eren optimistes els que vivien el 16 de setembre de 1714? O el 17? El 18? Ho eren al cap d'un any, quan els podien matar en qualsevol moment? I els que van viure després? Al segle XIX? A principis del segle XX? Amb en Primo de Rivera? Amb Franco? Després de tot això, hem de ser pessimistes? Si ho som, és que no tenim vergonya. Després del què van lluitar, després de tots els mort que hi ha hagut per Catalunya, hem de ser pessimistes i estar dubtant contínuament de si fem això o allò altre? És clar que ho aconseguirem. Guanyarem."
No ens pensem que tot han estat flors. També ha estat el primer en dir que no serà flors i violes. Que no ens hem de creure quan ens prometen que si som independents tot anirà millor. Potser sí, o potser no. Però quan ens equivoquem, hauran estat errades nostres, no de ningú més.
Molt divertit ha estat quan ha comentat que quan l'Acadèmia del Cinema Català enviï la primera pel·lícula als Òscars, segur que serà en llengua castellana, per a "què no s'enfadi ningú". I és que realment, fins que no ens estimem més...