DE TITO A TATA

Mitja part del primer partit de pretemporada del barça. Contra el Bayern de Munich. Contra Pep Guardiola. Què estrany es fa veure'l dirigint l'altre equip; és com si l'últim any no hagués existit i continués entrenant el Barça com sempre. Però no. És a Alemanya. Nosaltres teníem un entrenador, en Tito, que ho ha hagut de deixar definitivament. No sé, amb tot el respecte per a ell, evidentment, i desitjant-li que tot vagi bé, no sé si hi ha hagut una mica de poc respecte a la seva malaltia. No era un refredat, ni res que fos fàcilment curable. Jo ja vaig comentar sobradament que pensava que quan s'acabés la lliga, es celebrés, etc, renunciaria al càrrec i es posaria a treballar pel Barça però en un ambient més tranquil. La seva renovació (més ben dit, continuïtat) em va sorprendre, però sobretot sobtar. Malauradament, les coses no han anat bé i ha hagut de plegar. Sort, Tito!
I parafrasejaré de nou en Mourinho (a veure si desapareix d'una vegada per totes del nostre entorn futbolístic), quan va dir, després del tristament famós dit a l'ull: "Tito? Quién es Tito?" Doncs ara toca dir: "Tata? Quién es Tata?" Aquest és el nou entrenador del Barça, Tata Martino. Em sap greu per ell, però quan va sortir la llista de possibles substituts, ja em vaig preguntar qui era aquest, ja que mai havia sentit a parlar d'ell. Evidentment, li donarem un vot de confiança, a veure què fa, com ho fa, com parla, etc. Estàvem acostumats amb les jugades arriscades a can Barça, i com que havien sortit bé, doncs a callar i a tirar endavant. Esperem a veure què ens depara el futur futbolístic i que tot vagi bé.
PD. Millorar el futbol de l'any passat no és molt difícil...