El 1966 s'estrenà una sèrie de ciència ficció, creada per en Gene Roddenberry. Es tracta d'Star Trek. Veure aquells episodis, amb les tecnologies que s'utilitzen actualment, fa una mica de gràcia, fins i tot riure. Però el què es va crear va ser molt més gran, tot un univers amb històries, personatges, races... que encara avui tenen milions de seguidors a tot el món.
Aquest estiu s'ha estrenat als cinemes Star Trek: Into darkness, que és, ni més ni menys, la dotzena pel·lícula sobre aquesta saga. Així com la sèrie de tv ha tingut diverses etapes, versions i seqüeles, amb les pel·lícules ha passat gairebé el mateix. Les sis primeres tenen el mateixos personatges que a la sèrie original, amb els mítics Kirk, Spock, Scotty, Bones i companyia. A la setena pel·lícula introdueixen els personatges de la segona sèrie, coneguda com "La nova generació", i amb ells es fan quatre pel·lícules més. D'aquestes, potser la número 5 és la més fluixa; les altres, pur divertiment i espectacularitat.
Tot semblava acabat, fins que J.J. Abrams, futur director de les noves pel·lícules de Star Wars, va iniciar una nova tongada de pel·lícules, agafant els inicis dels primers personatges però en la seva joventut.
I "Into darkness" no decep gens: efectes, una història correcta, amb al·lusions a la pel·lícula número dos, distreta, una bona estona per a desconnectar del món real, que això sempre va bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada