NO SABEM ON VIVIM - II

Mentre escrivia l'entrada anterior sobre Colòmbia, em venien al cap les imatges dels últims dies dels atemptats a Brussel·les. Altra vegada els terroristes de l'Estat Islàmic provocaven explosions amb morts, ferits i por, molta por.
Hores i hores de notícies a totes les cadenes sobre els successos. Pocs dies després, uns altres radicals maten més de 70 persones al Pakistan. Per mi són iguals les persones mortes, belgues o pakistanís. Em dol profundament, però m'indigna el tracte injust del tema. Mentre es considerin víctimes de primera i de segona, no arreglarem res. La majoria d'atemptats d'Estat Islàmic o els d'Al-Kaeda són en territori islàmic. Però només hi ha manifestacions, dols o minuts de silenci quan són en territori europeu.
És clar que ens toquen més a la vora perquè formem part de la societat europea, i ens sentim més propers, però d'això a ningunejar els milers i milers de morts que hi ha a Àsia i Àfrica per culpa dels mateixos assassins, hi ha molt tros. De mica en mica surten veus que fan veure aquesta injustícia. Vaig llegir un tuit que deia: "Heu vist la gent com corria fugint de les bombes a Brussel·les? Doncs ara imagineu que es troben una tanca davant i no poden passar". Feia referència al tracte indigne als refugiats sirians, que estan fugint d'aquests mateixos terroristes i Europa els tanca la porta. Com volen arreglar el món? Dóna la sensació de que justament és aquest el problema, que no ho volen arreglar. Que només miren les seves butxaques i la seva vida de comoditats, com en aquelles guerres on moren els soldats mentre els caps de l'estat major estan tranquil·lament als seus palaus.
El món està molt, molt malament. Està podrit. I com comentava a l'entrada anteriors, a les escoles ens hem de fer ressò de la realitat. Els nostres joves han de dedicar hores a estudiar què està passant en aquest món. Estudiant aquests conflictes actuals poden aprendre moltes coses sobre història, economia, medi social, llengua, religió... Serien treballs interdisciplinars amb sentit, parlant de coses reals i que els afecten, com a persones i com a ciutadans. Que estudiïn
i es preguntin perquè a la Grand Paltz van arribar grups neonazis cridant i insultant. No és que estudiar la Revolució Francesa no sigui important, però si volem educar joves competents, fem-ho tocant de pes a terra, i no viatjant en el temps, a un temps que no tornarà.