JOHAN

La mort d'en Johan Cruyff és d'aquelles que pels que hem estat o som aficionats al futbol (i a més som del Barça), no ens deixa indiferents. Als que no ho són, alguns encara fins i tot algunes paraules de sorpresa. La qüestió és que va ser un personatge important en el món de l'esport a casa nostra; i alguns estudiosos, veuen en ell també algunes empremtes a niell nacional i de societat.
Pel què fa al meu cas, vaig tenir la sort de viure els seus anys a la banqueta del Barça just quan disposava del carnet del meu germà. Eren els temps en què anava al Camp Nou cada quinze dies per veure i viure el partit de lliga, i entre setmana per la competició que fes falta. No me'n perdia gairebé cap. Vaig anar a Wembley el 20 de maig del 1992 a gaudir amb la primera copa d'Europa. Era a l'estadi els dies dels famosos partits de final de lliga, quan la guanyàvem a l'últim minut. Total que vaig tenir el privilegi de ser testimoni directe del Dream Team de la primera meitat de la dècada dels noranta. Vaig créixer com a aficionat del Barça gràcies a aquell equip que va muntar en Johan i que encara avui en recollim els fruits d'aquella llavor que va posar.
Altra gent destacarà la seva etapa com a jugador, trencant aquella filosofia de vida culé de "venim a patir". Altres del seu desafiament per posar de nom al seu fill "Jordi" quan ningú ho podia fer. Cadascú tindrà el seu record cuyffista. Tots són vàlids i tots demostren que alguna cosa va fer aquest homenet en els molts anys que va viure en aquesta terra. Podríem guanyar la Champions per dedicar-li. Ser el primer equip en guanyar dues seguides (des de que és Champions) seria un merescut homenatge.