KK DE GOS

Ja fa mesos de la permissió de l'entrada de gossos al metro. D'entrada, sent com sóc una persona anticanina en totes les seves vessants, cal dir que m'esperava més problemes. Un dels factors més determinants en l'absència de conflictes és el fet que no i hagi molts gossos; la veritat és que no és res exagerat. N'hi ha, però per sort, tampoc en són molts. Ara bé, això vol dir que he canviat d'opinió i me sembla correcte que puguin entrar? NO, és clar que no!
Què me molesta? Doncs per començar, que no porten morrió. La norma diu que n'han de dur, i jo crec que el percentatge de gossos amb el morro a la vista és si fa no fa, similar a la de bicicletes que passen en vermell. Ben bé entre el 90 i el 95 per cent. Poques vegades es veu un gos al metro amb el morrió posat.
Aquest fet condueix inapel·lablement a la seva conseqüència immediata. Com sigui un gos inquiet, ja el tens per allà rondant, ensumant-te. I com tingui un d'aquells amos que es pensen que a tota persona els agrada els gossos, ja la tenim liada. No poden entendre que hi ha persones que no els agrada que un gos se'ls acosti i els ensumi? Per sort, la majoria d'amos de gos que entren al metro, els tenen quietons.
Avui però, hi ha hagut una de les mostres del què em pensava que seria el pa de cada dia però que per sort no ha estat així. Al mig del pas, un cagarro ben gros, allà abandonat, esperant aquell peu distret que passi per sobre. Si ja és fastigosa la caca de gos pel carrer, al passadís del metro ja no t'explico...
Per últim, cal parlar també d'aquella espècie d'ésser humà que fins i tot és pitjor que algun propietari de gos. Són aquelles persones que, en veure un animal d'aquests, han de començar a manifestar en veu alta la seva joia, a tocar-lo, etc. Potser el seu amo el té allà quiet entre les cames, però l'aparició d'aquestes persones que se li acosten, el posen nerviós i el fan moure.
En definitiva, encara que ha estat menys horrorós del què m'imaginava, segueixo pensant que el gos, com més lluny millor!